Aquests primers dies
de desembre i últims de l’any em reservaven el goig de lectura del Canzoniere/Cançoner de Petrarca/Desclot, un dels
llibres del cànon universal que esperava entrar al cànon català de traduccions.
Complet, italià/català, amb totes les 365 peces del dietari amorós que
Francesco Petrarca, tan gran poeta com gran enamorat, dedicava a Laura i, amb
ella i ell, esdevenia un dietari immortal.Versió i edició íntegra i bilingüe, diu la portada. Amb una introducció modèlica i anotacions xopes d’empatia. Quin goig sentir com espera ser llegit! Mentre desembre camina pels últims trams de l’any, el fred hivern fa pas a l’escalfor d’aquests versos ardents. Quin goig llegir «el primer professional de les lletres a la manera moderna, que va poder i saber escriure el que va voler, sobre el que va voler, i com va voler».
Ens l’han portat “els Desclot de Fontclara”, la Teia i en Miquel, amb una dedicatòria que ens remet als anys que fa que l’hem vist treballar-hi i que ens augura, a nosaltres, més anys per a «pasturar-hi». Quin goig! Quin xut de moral! Tenir en català obres universals reforça la moral, que és una estructura bàsica. Ens dóna un punt irreversible més de la independència que assegura l’altra.
Però llegir obres com el Canzoniere apunta a sostenir la grandesa de la
traducció contra les pràctiques d’invisibilitzar el traductor. Com quan
un reputat filòsof, després d’elogiar el llibre de Natalia Ginzburg, Les
petites virtuts, «traduït
meravellosament al català (Àtic dels Llibres)», calla i nega el nom, real
o suposat, a qui l’ha traduït, (a l’edició hi figura: «Traducció d’Elena
Rodríguez»).
Però el Canzoniere/Cançoner de Petrarca/Desclot apunta també a la grandesa de la Literatura en la formació de les societats humanes. Literatura, que vol dir, parlar, llegir, escriure, traduir. Que vol dir llibres i biblioteques, escoles i universitats, professors i estudiants que llegeixen, tradueixen, investiguen i ensenyen a llegir, traduir i investigar. Bon moment per a reivindicar la Literatura i assegurar-ne la transmissió i la recerca, sota la mirada severa de Pere Quart disfressat de Merlí. Bon moment per a reivindicar la Literatura «traduïda», que no estrangera, ara que l’Europa de Petrarca necessita rellegir-se.
