dilluns, 2 de gener de 2017

BON NINOU, ENCARA QUE EL CA SE’NS VULGUI MENJAR LA ROSA


A Ramon Cotrina, poeta, que em desitja Bon Ninou «encara que el ca se’ns vulgui menjar la rosa».
Igualment, bon Ninou 2017. Amb versos del gran Cinto que no has llegit mai. Sortiran a l'edició d'Al cel d’en Pere Tió, amb un lema que, amb el seu permís, em permeto de traduir així: Si el que espero ja és tan dolç, com en serà de més dolç quan sigui meu?
Amb ràbia de sentir tots aquests cínics que es volen menjar la rosa de l'esperança en la  independència. De qui cobren?  
I Bon Ninou a tu, Víctor Obiols, que m’has regalat en traducció El dol és aquella cosa amb ales, sense saber que el llegiria aquests dies abans d’arribar a vuitanta anys. S’ha encès la meva passió autobiogràfica, que comprèn la biografia dels amics.


Esperança
                         Si spes tam dulcis est,
 quanto res dulcior erit?

Deixeu-me ben a racó,
ben a racó i a mà esquerra
com un moble ja romput,
com un vell que palanqueja;
deixeu-me al fons de la vall                5
on no taqui vostra altesa.
Algun dia m’alçaré
des de la vall a la serra,
de la serra al núvol blanc,
del núvol blanc a l’estrella,                10
de l’estrella a l’infinit
que mon esperit sedeja.