A Ramon Cotrina, poeta, que em desitja Bon Ninou «encara que el ca se’ns vulgui menjar la rosa».
Igualment,
bon Ninou 2017. Amb versos del gran Cinto que no has llegit mai. Sortiran a
l'edició d'Al cel d’en
Pere Tió, amb un lema que, amb el seu permís, em permeto de traduir així: Si
el que espero ja és tan dolç, com en serà de més dolç quan sigui meu?
Amb ràbia de sentir tots
aquests cínics que es volen menjar la rosa de l'esperança en la
independència. De qui cobren?
I Bon Ninou a tu, Víctor
Obiols, que m’has regalat en traducció El dol és aquella cosa amb ales, sense saber que el llegiria aquests
dies abans d’arribar a vuitanta anys. S’ha encès la meva passió autobiogràfica,
que comprèn la biografia dels amics.
Si spes tam dulcis est,
quanto
res dulcior erit?
Deixeu-me
ben a racó,
ben
a racó i a mà esquerra
com
un moble ja romput,
com
un vell que palanqueja;
deixeu-me
al fons de la vall
5
on
no taqui vostra altesa.
Algun
dia m’alçaré
des
de la vall a la serra,
de
la serra al núvol blanc,
del
núvol blanc a
l’estrella,
10
de
l’estrella a l’infinit
que
mon esperit sedeja.
