Avui la lluna de gener ja feia ombra a les sis de la tarda. En arribar a entrada de fosc pel camí que dóna al carrer de Fora Muralla, de sobte he notat que alguna cosa es movia al meu costat. No era sinó la meva ombra que em seguia, que és el que han de fer les ombres. De tornada de Pals, acabava de travessar el pla de Boada, mentre a la banda del Montgrí s’encenien els primers llums del vespre. En terra, d’automòbils, o en cel, d’avions.Davant meu m’atreia l’esplendor sense esclat de la posta del sol a l’horitzó de les Gavarres. La silueta del poble es feia més i més negra, mentre els llums del factor energia s’encenien als quasi carrers de Sant Feliu de Boada. Abans d’entrar-hi, m’he parat un moment. Al cel la lluna es feia d’una blancor de plata grisosa i la falsa estrella Venus es feia més enganyosament lluminosa, sense parar ni l’una ni l’altra d’empaitar el sol que demà sortirà sobre Begur.Tota la fredor d’aquesta primeria de l’any es concentrava en l’ombra més i més fosca que m’ha companyat fins a entrar a la clariana del carrer de Fora Muralla, mentre davant meu s’encenia al campanar malacabat l’estrella nadalenca, amb una o potser dues bombetes foses i, entre bordar de gossos, topava amb en Lluís i ens intercanviaven un càlid com va i com ve d’Any Nou 2017, en espera esperançada de la novetat de cal Fuster, que diu en Foix de Sarrià que hi haurà aquest enguany. L'ombra de la lluna de gener ho fa córrer.
dissabte, 7 de gener del 2017
OMBRA DE LLUNA
Avui la lluna de gener ja feia ombra a les sis de la tarda. En arribar a entrada de fosc pel camí que dóna al carrer de Fora Muralla, de sobte he notat que alguna cosa es movia al meu costat. No era sinó la meva ombra que em seguia, que és el que han de fer les ombres. De tornada de Pals, acabava de travessar el pla de Boada, mentre a la banda del Montgrí s’encenien els primers llums del vespre. En terra, d’automòbils, o en cel, d’avions.Davant meu m’atreia l’esplendor sense esclat de la posta del sol a l’horitzó de les Gavarres. La silueta del poble es feia més i més negra, mentre els llums del factor energia s’encenien als quasi carrers de Sant Feliu de Boada. Abans d’entrar-hi, m’he parat un moment. Al cel la lluna es feia d’una blancor de plata grisosa i la falsa estrella Venus es feia més enganyosament lluminosa, sense parar ni l’una ni l’altra d’empaitar el sol que demà sortirà sobre Begur.Tota la fredor d’aquesta primeria de l’any es concentrava en l’ombra més i més fosca que m’ha companyat fins a entrar a la clariana del carrer de Fora Muralla, mentre davant meu s’encenia al campanar malacabat l’estrella nadalenca, amb una o potser dues bombetes foses i, entre bordar de gossos, topava amb en Lluís i ens intercanviaven un càlid com va i com ve d’Any Nou 2017, en espera esperançada de la novetat de cal Fuster, que diu en Foix de Sarrià que hi haurà aquest enguany. L'ombra de la lluna de gener ho fa córrer.
