dijous, 26 de juliol de 2018

VAREN COINCIDIR MAI POMPEU FABRA I JACINT VERDAGUER?


La pregunta no és extemporània ara que els papers parlen d’encontres com Sopar amb Diotima o d’Un cafè amb Voltaire o d’El dia que Nietzsche va plorar entre Sigmund Freud i Lou Andreas Salomé. La pregunta si Verdaguer i Fabra es coneixien, es consultaven, es relacionaven, es combatien o simplement es varen trobar un dia convidats a una taula amiga,  potser ja té resposta en algun paper erudit que desconec. En tot cas ara que l’Any Fabra ha posat a primera plana el gramàtic i lingüista (Barcelona 1868 - Prada del Conflent 1948), les ganes de saber-ne més se’m fan més vives. Tot revisant la biografia de Verdaguer, hi afegeixo que l’any 1896 els dos grans creadors de la Llengua Catalana varen coincidir a concursar als Jocs Florals. Fabra hi presentava uns primerencs Estudis de Gramàtica Catalana, Verdaguer hi concursava amb La Pomerola o Primavera. Fabra hi obtingué un accèssit al premi instituït pel bisbe de Vic Josep Morgades i Gili. Verdaguer no sols no hi obtingué cap premi, sinó que hi fou silenciat, ignorat, com si no hi hagués presentat cap obra, quan en realitat hi presentava el poema considerat avui com la seva millor obra de la darrera etapa i el millor dels seus «poemes llargs».

A l’impuls del «mentider ensomni» és estimulant d’imaginar els dos grans homes que es troben, posem per cas, convidats a la taula de Prat de la Riba, que s'hi acompanya amb el bisbe Morgades, parlant del present i del futur de la llengua catalana davant de la pantalla màgica que els permet d’anticipar-se als anys actuals.