 | |
| La fàbrica. Ed. MaroVerlag / Traducció de Johannes Hösle |
Acabo de rebre un llibre preciós, La fàbrica de Miquel Martí i Pol en
català i traducció alemanya, del romanista Johannes Hösle, professor emèrit de la Universitat de Regensburg a Bayern. Sí, Baviera,
el Land alemany de l’equip de futbol
de Pep Guardiola (que tornarà a sortir després). Feia temps que l’amic Hösle
s’havia proposat de publicar el llibre, però no trobava editor. Fins a l’any
passat, però l’edició no va estar
enllestida per a presentar-la al II Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol 2013
a Roda de Ter. Ell, Hösle, que va participar en el primer de 1999 amb la
conferència inaugural.
M’ho escriu amb satisfacció: «Més de quaranta
anys després de sortir l’antologia bilingüe que vàrem publicar amb en Toni
[Pous], ara surt La fàbrica,
igualment bilingüe, per a la qual mesos enrere et demanava aclariments i
consell en les poesies que em faltava traduir.» Sí, en telefonades d’urgència
em demanava com traduir sapastre, de
la poesia Agustí, gran sapastre, o
que li aclarís com en Joan fermava el cavall als marronyers del pati de la
fàbrica de La Blava. O si sonaven bé els versos In Memoriam de la Soledat Gonzàlez, que feia disset anys que netejava / les comunes de la fàbrica. O
els de l’Elionor que tenia catorze anys i
tres hores / quan va posar-se a treballar.
Hösle està joiós d’haver complert 85 anys,
encara que «per a vuitantins tot es fa més difícil i complicat». I
m’encomana íntimament el seu goig de tenir a les mans aquest llibre, que considera el més trencador de
Martí i Pol, per on el seu nom de
traductor quedarà enllaçat amb el del poeta de Roda de Ter amb qui, a més de
versos, va compartir l’arterioesclerosi, benigna en el seu cas. Gedichte von Miquel Martí i Pol. Aus dem
Katalanischen von Johannes Hösle. Sobretot, però, admiro el breu postfaci
on Hösle, amb admirable capacitat de síntesi, ben germànica, situa el poeta de La Fàbrica:
en
la guerra que va guanyar el general colpista Franco, amb l’ajut de la Itàlia
feixista i l’Alemanya nazi, i en la llarga postguerra de la seva dictadura fins
a la mort el 1975,
alhora que situa la pròpia descoberta de
Catalunya quan
a
l’Alemanya dels anys seixantes s’acomplien les revoltes d’estudiants i les
noves fundacions d’Universitats, mentre la creixent obertura internacional de
les velles facultats agitava la restauració i l’estagnació polítiques dels anys
de postguerra. En fou exponent la instauració de cursos de català implantats
pel lingüista Eugenio Coseriu, professor a la Universitat de Tubinga. Va
encarregar-los a Antoni Pous, de Manlleu (1932-1976), que amb el seu amic
Ricard Torrents, més tard rector fundador de la Universitat de Vic, estudiaven
a la ciutat universitària del Neckar, on hi ha la famosa Stift.
Per cert, Hösle i Pous són autors
d’un dels primers llibres, si no el primer, de literatura catalana, publicats a
l’Alemanya dita Federal després de la II
Guerra Mundial: l’antologia bilingüe Lírica Catalana del segle XX, 1970, el
mateix any en què els Jocs Florals de la Llengua Catalana, prohibits a
Catalunya, es celebraven a Tubinga. Hösle recorda amb emoció com, per a tancar
aquella antologia de deu poetes catalans del segle XX, varen escollir el poema
«La Creació», el mateix que Jordi Sarrate va editar i dramatitzar tan bé amb el
grup Vermell per 4 i que ha quedat incrustat per sempre a La Fàbrica.
I
de Guardiola què? Doncs, sí. Com que
l’amic Hösle no em diu res de l’editorial, l’he trobada al Google: MaroVerlag,
d’Augsburg, també Baviera, i m’he topat amb la coberta de La Fàbrica al primer lloc de la llista de les seves novetats de
2014, amb reclam i comentari:
El poeta
predilecte de Guardiola ara en alemany! A la fi a les llibreries: a «La fàbrica»
Martí i Pol descriu la despietada realitat i desesperació del treball a les
fàbriques. Una íntima amistat el va
unir amb l’aquí al nostre país molt més ben conegut entrenador de futbol Josep
«Pep» Guardiola, a qui fins i tot dedicà el seu Llibre de les Solituds.
Al centre d’aquestes poesies de Martí i Pol hi ha «el gran ventre que ha ha esdevingut la fàbrica, un ventre que es regula mitjançant subtilíssimes
marees, perfectament indiferent, amorf, trepidant i sorrut: agressiu». La vida
quotidiana, les preocupacions i els somnis de les dones i dels homes que dia
rere dia han creat «aquest monstre informe i despietat», tenen aquí, a través
de la seva lírica ritmada, una veu, ara melancòlica, ara pragmàtica, ara
acusatòria. Tanmateix no es perd en gemecs dramàtics. El poeta transmet al
lector l’atmosfera de la fàbrica a través dels seus versos sense floritures i
de les seves agudes observacions.
Els destins
de la gent que coneix, les vides anònimes, condemnades a l’oblit, dels
treballadors i de les treballadores, Martí i Pol les reflecteix de manera
inconfusible. Per la raó que és un d’ells.
Trobo que està bé que Guardiola, a
més d’ensenyar a jugar a futbol, convenci editors a traduir i publicar poesia
catalana.
I encara trobo més bé que l’editor
sigui alemany i es convenci de publicar aquest llibre d’amics meus: del poeta
Miquel Martí i Pol i del seu traduïctor
Joanot/Hans Hösle.
Article publicat a el 9Nou.
