dimarts, 25 de febrer de 2014

CARTA OBERTA A JAUME PUNTÍ I BUSQUETS -Ara que compleix 80 anys-












Benvolgut Jaume: algun dia algú escriurà la història completa de la Universitat de Vic. Completa vol dir que, a més de l’aventura educativa i cultural que representa, relatarà la seva aventura econòmica. Algú algun dia haurà d’explicar en detall les bases financeres d’aquesta institució-empresa, nascuda de baix i promoguda per mestres i professors i intel·lectuals aficionats, que ha convertit Vic en ciutat universitària ben posicionada a l’espai nacional i internacional d’Educació Superior i Ciència. Algú haurà de respondre a la pregunta que solia fer Josep Pla: –I això qui ho paga?

Doncs, aquell dia, Jaume, la teva feina rebrà la llum que li pertoca en la decisiva etapa fundacional de la UVic. Tu n’has estat l’home dels números, dels pressupostos i balanços, entrades i sortides, pòlisses de crèdit i subvencions. L’home dels contractes laborals i de les negociacions amb el comitè d’empresa. De la lletra menuda dels convenis amb l’Ajuntament i amb la Generalitat, amb les Universitats d’adscripció, amb les empreses i amb les entitats bancàries. Ras i curt, durant un quart de segle tu eres l’home del calaix, tenies la caixa del projecte: començat amb una cinquantena d’estudiants als baixos (hi havia els urinaris) del Col·legi de Sant Miquel del carrer de Manlleu,  va arribar a quatre mil al cap de vint anys, quan vares jubilar-te el 2000, i avui, sobre aquelles bases, té set mil estudiants i ocupa una superfície de 45.153,59 metres quadrats en els campus de Miramarges i de la Torre dels Frares. I acaba de federar-se amb Manresa per crear la Universitat de Vic-Central de Catalunya.   

Quan l’any 1970 ens vàrem conèixer, jo m’estrenava de director del Col·legi de Sant Miquel i et vaig oferir classes de matemàtiques. Em vares dir: «sí, m’interessen les classes, però és que no tinc firma», que volia dir títol. I et vaig contestar: «no ens falten firmes, volem gent que en sàpiga». Al cap de quatre cursos, el 1974, et vàrem confiar l’administració i per la teva administració, Jaume, ha passat la història econòmica de les etapes fundacionals de la UVic. Dels inicis a l’aprovació de la Llei del Parlament de Catalunya el 1997, passant pels moments crucials com l’aterratge l’any 1984 a la Fàbrica HIVISA, l’actual Campus de Miramarges, i les successives ampliacions, com l’habilitació de l’avui malaguanyat Palau Bojons per a la primera Facultat el 1993 o com les empreses EUMO Editorial i EUMO Gràfic.


Per molts anys, Jaume, ara que en fas vuitanta. Pots estar orgullós. Com n’estem els del nucli dur del Col·legi de Sant Miquel (Ramon Cotrina, Enric Lòpez) que vàrem creure en el projecte i com n’estan tots els qui saben què vol dir aixecar una Universitat des de zero i que tothom cobri puntualment a fi de mes. Ens acusaven d’aficionats en gestió empresarial. Al capdavall no teníem títols de doctor ni embieis. Érem mestres, senzillament mestres. Tu, de matemàtiques. Jo, de literatura. Recordo que davant d’una operació financera complexa et demanava que la simplifiquessis en xifres que no passessin els cinc dits d’una mà. Però també recordo com davant de la urgència d’un crèdit no vàrem dubtar d’avalar-lo amb patrimoni propi tu mateix i jo amb en Ramon Muntanyà.

Ara que compleixes 80 anys te’n felicito, Jaume Puntí, i em felicito de la confiança mútua que ens vàrem tenir. Una confiança que, a més de l’aventura econòmica de la UVic, ens ha fet compartir un íntim convenciment: que la continuïtat de Catalunya passa per la seva Llengua i la seva llengua passa per l’Escola i l’Escola passa pels seus Mestres i els seus mestres passen per la Universitat.  Vet-ho-aquí, Jaume. Encara avui, quan al vespre dels dijous m’escaic a Vic i sortim a prendre una cervesa a la plaça, mentre passen les hores al rellotge de l’Ajuntament i passen colles d’estudiants sota les voltes, ens sentim units per aquesta seqüència de Llengua-Nació-Escola-Universitat i ens emocionem  projectant-la al futur del nou Estat d’Europa que serà Catalunya.  Somnis realistes de vells visionaris.


Article publicat al 9Nou 21.02.14