«Tindreu bons veïns. Són gent que es porta l’oli, gent de fiar».
Ens ho va dir una de les primeres persones que vàrem conèixer en arribar a
Sant Feliu de Boada, a l’Empordà de Baix, ara fa mig segle. Era el fuster
Joanola, reciclat de carreter, que cobria tot el terme de Palau Sator amb els
seus vilatges de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada, el
nostre, i encara el «veïnat» de Pantaleu.
L’auguri de bons veïns ens el va repetir un altre professional
reciclat, en Pitu ferrer, el dels suquets de Calella, que a més de bon
cuiner era un bon ferrer reciclat i passat a manyà. Fuster l’un i
manyà l’altre, la difusió dels tractors i la maquinària agrícola els havia
obligat a reciclar-se. I si el carreter es passà a la fusteria de portes,
finestres i mobiliari domèstic, l’altre, el ferrer, trobà continuïtat en panys
i reixes i en tota mena d’estris metàl.lics de les granges de bestiar i de les
cases ruïnoses que els pixapins reciclàvem en espera que «la cosa» canviés de
titular després de 1975.
El fet és que els dos àugurs la van encertar de ple: aquells veïns
que tindríem davant de casa al carrer d’Extramurs, o sigui de «Fora muralla»,
són la millor gent que ens podia tocar. Des dels avis, que ja no hi són, la
Maria Barrull, pubilla, i el marit Joan Garcia, i des del seu fill Josep amb la
muller Enriqueta, ja difunta, fins als actuals directius de la
generació següent, en Josep i la M. Carme, que juntament amb les filles, Marta
i Maria, han construït un convincent complex empresarial que comprèn una Casa
Rural, un oliverar que, en substitució de blats i de farratges, han estès a
totes les seves terres i que els produeix una bona collita d’olives
convertides en milers de litres d’oli, que en bona part embotellen i posen en
venda.
Justament ens vàrem conèixer a l’olivar primitiu un dia de 1974.
Ens volíem presentar i algú ens va dir que a can Barrull no hi eren, perquè
collien les olives. I sí, a l’olivar els vàrem trobar collint les olives,
assotant amb llargues canyes unes altes oliveres de troncs recargolats,
d’on queien moltes fulles i unes poques olives arrugades que donaven a la casa
oli per a tot l’any. Aquell primitiu olivar encara hi és, però aquelles
oliveres cinc vegades centenàries, presideixen els milers d’oliveres joves que
lleven les olives que el molí de can Barrull converteix en milers de litres d’oli.
Sí, en efecte, s’ha acomplert la predicció d’en Joanola
carreter/fuster i d’en Pitu ferrer/manyà. Sabien que tindríem bons
veïns, perquè a can Barrull de Sant Feliu de Boada eren, són gent que es porta
l’oli, més i tot del que ells imaginaven. I encara se’l porten tal i com
manifesten els milers d’oliveres dels camps de litres d’oli que produeixen els
seus oliverars.
