Pàgines

dimecres, 21 de maig de 2014

80 ANYS




La Madrona ha fet vuitanta anys i hem anat a felicitar-la tota la colla de Torrents i d’Argenters. Ens portem entre dos i tres anys. Ella és de la República, del maig del 34, i jo de la Guerra, del gener del 37. Ella, la cinquena de la germandat; jo, el sisè. Quan érem petits es feia valer que era més gran que jo i que li tocaven unes precedències davant meu. –Tinc tres anys més que tu–, em deia. Jo li replicava que només dos, que la mare ho havia dit. I a la fi tots dos teníem raó, ens deia la mare, perquè els mesos de gener a maig ella només en tenia dos més, però de maig a gener em guanyava de tres. Després varen venir els dos petits de veritat. En això anàvem d’acord, més petits de cinc i de set anys, Maria Carme i Joan. Però no vàrem aconseguir mai d’anar amb els grans, que ens portaven dos anys més cadascun: Concepció, Francisco, Mercè  i Cinto.

El nom de Madrona no agradava a la Madrona. Era poc freqüent al nostre entorn i encara en diminutiu, Madroneta. Devia entrar a la família per l’àvia Torrents que va posar el nom a l’única filla i aquesta, la tia Madrona, el va posar a la nostra germana pels drets de padrina de baptisme. El seu marit, l’oncle Pep, el meu padrí, va muntar un ciri perquè no em posaven el seu nom.

Avui he preguntat a la Madrona si encara no li agradava el seu nom i m’ha dit que no ho sabia, però que ho preguntaria. Li he portat ampliada una fotografia d’ella i jo, en un retrat que ens va fer Oriol Maspons l’any 1963 a Venècia. Llavors sí que érem petits! M’ha preguntat qui era aquella noia de la foto i, en dir-li que era ella, m’ha preguntat –la Madrona? –Sí, li he contestat, –ets tu, Madrona.
Els ulls m’ha semblat que li espurnejaven un instant i de seguit se m’ha tirat als braços per fer-me un petó. Li he tornat el petó i l’abraçada i he sentit un instant com érem quan ens barallàvem estimant-nos perquè volíem ser grans. Més grans.