dissabte, 17 de maig de 2014

LLEGIR MOLAS LLEGIR VERDAGUER





A Folgueroles presentem el llibre de Joaquim Molas Llegir Verdaguer en el marc de la Quinzena Literària 2014 i la Sessió de Primavera de la Societat Verdaguer. Amb Ramon Pinyol, que hi ha posat el pròleg. L’autor, Molas, no està gaire fi de salut i no hi assisteix. Ahir per telèfon li demanava convencionalment què volia que digués sobre el seu llibre i, de sobte, es va despertar el lector de Verdaguer que porta en ell d’ençà de la infantesa i es va  embalar. Com si l’hagués punxat, li va esclatar tota la passió literària, la passió verdagueriana. A cap altre escriptor no ha dedicat Molas tantes pàgines com a Verdaguer i ahir per telèfon encara me’n parlava com si l’acabés de descobrir, amb un rebuig fonamentat i alhora un entusiasme encomanadís.

En el doctor Molas, en la vastitud dels seus coneixements i en l’agudesa de les seves anàlisis,  s’acompleix el destí d’escriptors com ell que són atrapats per escriptors com Verdaguer. Els volen entendre, però se’ls resisteixen a deixar-se entendre. La història de Verdaguer després de Verdaguer, és la història de lectors com Molas que llegeixen i escriuen per a explicar-se i explicar des d’una càtedra o d’un llibre la pròpia experiència de lector escriptor. És una experiència de combat entre el rebuig i l’entusiasme. Jo també m’hi apunto. També he sentit rebuig i entusiasme indestriables llegint un escriptor com Verdaguer. I igualment llegint un escriptor com Molas, perquè em fa sentir el seu rebuig i el seu entusiasme de lector de Verdaguer.
Quan és ell qui em demana què en diré, del seu Llegir Verdaguer, li confesso que hi he descobert més d’ell que de Verdaguer:

–És el llibre que tenies pendent sobre tu mateix no sols com a lector professional, sinó com a escriptor obsedit per la grandesa i la misèria de la Literatura. Fins al punt que el teu llibre se m’ha convertit en un llibre nou que podria portar el títol Llegir Molas llegint Verdaguer. Conec d’abans els estudis que hi aplegues. Els he seguit tots, alguns els he empès i d’algun en sóc estímul o nota de peu de pàgina. Des de la monografia de 1986 Verdaguer: vida i obra, ara actualitzada, fins a les teves relectures de llibres de Verdaguer per a l’edició de Totes les Obres d’Edicions Proa a la primera dècada del 2000. Però fins ara, a l’hora de presentar-lo als companys lectors de Verdaguer i teus, verdagueristes i molasians, no havia tingut l’evidència que aquest recull d’estudis, construït en llibre, adquireix una nova identitat: la d’un autor, d’un escriptor, tu, Joaquim Molas, que t’enfrontes a un altre escriptor, Verdaguer, més ençà de la lectura professional, allà on, abans, hi ets tu, home que escriu perquè es vol entendre.  

I és avui que després de llegir Llegir Molas Llegir Verdaguer he descobert  que em passa el que li passa a ell: que la fragilitat de Verdaguer ens incomoda perquè ens mostra la cara feble de la literatura catalana alhora que ens exalta la seva potència absoluta, la de Verdaguer, que és la de la seva, nostra, literatura nacional. Llegim Verdaguer com en un combat entre el rebuig i l’entusiasme, perquè ens recorda que hi ha veritats que resisteixen la demostració.
En conclusió: que Verdaguer és el poeta predilecte de Molas, com ho és també meu, no costa gens de demostrar. El perquè ho és, no sé si l’amic Molas sabria demostrar-ho. Jo no.

Avui 17 de maig de 2014, que fa 169 anys que Verdaguer naixia aquí, a Folgueroles,  el 17 de maig de 1845.