1) Més sorpreses del Pi de les Tres Branques. Ara el mutilen amb una motoserra. Els conyetes habituals es fan gràcia rient-se els propis acudits sobre el fet, que els resulta incòmode. És un riure entre catàrtic i frívol. Ignoren el que menyspreen. Mentre els coneixedors dels símbols en constaten la vigència. El Pi de les Tres Branques és un símbol per a molts ciutadans catalans d’allò que a l’Europa d’Estats continua vigent com a Europa de Pobles i de Llengües. Com a pàtria, o màtria, o país on els ciutadans es troben com a casa i per al qual el ciutadà estan disposats a fer algun esforç. Com ara fer servir la llengua del país i saludar dient “Bon dia”.
2) Estar molt bé negar el conflicte. Com fa l’alcalde de
Castellar del Riu: «La mutilació del Pi és una bretolada. Ningú no ha
reivindicat l’acció». El que no estaria bé seria que ens ho creguéssim. Voldria
dir que ens hem convertit en mentiders perfectes, que són els qui es creuen la
mentida que difonen fins a convertir-la en una veritat incontrovertible. La
motoserra que ataca el símbol de la llengua catalana no és com els llamps que més d’una vegada han
mutilat el Pi. La presumpta bretolada no és cap fenòmen atmosfèric sinó
l’extensió pràctica d’una teoria simbòlica. Una altra cosa és que, per raons de
supervivència, calgui mentir. O calgui expressar-se en termes de poeta. Si el torb, l’odi o la guerra, el Canigó no el
tiraran a terra, que deia Verdaguer, tampoc la motoserra no esbrancarà
l’altívol Pirineu amb el seu Pi de les Tres Branques.
3) Tiens! On sonne!
que diuen els personatges de Ionesco. El mateix dia apareix Chomsky a favor del
Pi i fa créixer la força simbòlica del Pi de les tres branques, la força
simbòlica de la identitat lingüística catalana. La pàtria és la llengua i la
llengua és la pàtria. Les filosofies polítiques i lingüístiques no han
aconseguit de desacreditar la unitat d’aquest binomi llengua/pàtria o poble o
país o casa o màtria. Al contrari, quan
aquestes filosofies es posen a inspirar la substitució d’una llengua per una
altra acaben incriminant-la. “Quan
surto de casa i dic “bon dia” i em tornen el “bon dia”, és quan sé que sóc al
meu país, a casa,” diuen que deia Josep Pla. Gràcies Noam Chomsky per haver dit
que
Catalunya lluita per salvar la seva identitat i la seva llengua després de segles d'imposicions de l'estat espanyol. I el procés sobiranista és un capítol més d'aquest intent del poble català per evitar l'extinció de la seva cultura. Així ho veu el professor nord-americà Noam Chomsky, que, en una conferència recent, va posar el cas català com a exemple de la lluita d'algunes cultures d'Europa per continuar vives tot i "les imposicions dels estats".
