dimecres, 8 d’abril del 2020

TORNA MARX

Altre cop incompleixo el propòsit d’escriure amb més freqüència ni que sigui una ratlla, aquí, al meu dietari Atlàntida. En un any tan singular! 20/20, tan celebrat i alhora tan nefast en la «Història» (majúscula) de «l’home» (minúscula), invocada en aquests temps que la pesta del Coronavirus amenaça directament la continuïtat de vida humana en el planeta Terra.

Avui he tornar enrere: he deixat de negar la pressió que vivim sota les noves/antigues prediccions de La Fi de la Història (1989), que vol dir l’extinció dels Humans, pronosticada per Francis Fukuyama pocs mesos després de la Caiguda (scusate), vull dir després de l’assalt popular de l’indestructible Mur de Berlin, que no va pas "caure", sinó que va caure enderrocar perillosament pels ciutadans. 

Doncs, això: diria que la Història dels humans és una bona alternativa a   l’abstracció habitual i en majúscules que és la Història de la Humanitat. I mirin per on, aquesta amenaça als Humans del nostre any Vint/Vint, la veig en la rèplica d’un professor dels EEUU, Richard Wolf, que es defineix marxista i que en una entrevista d'Andreu Barnils diu:

el problema no és Trump. El problema és el sistema, i els presidents anteriors, que alguns eren demòcrates. Ara es parla del drama de tenir hospitals tancats. Sabeu què passa? Que ho han estat durant vint anys. Els tenien tancats perquè no produïen beneficis. Tan estúpid i infantil com això. Però, amic, aquesta és la ideologia dominant. No és de Trump. És un problema sistèmic.
 Per mi capitalistes ho són tots. Si em permeteu: la revolució francesa, l’americana, Garibaldi, van bescanviar el sistema d’amos i serfs pel sistema de patrons i treballadors. I per això ara en lloc del feudalisme tenim capitalisme. I l’èxit de Karl Marx, i l’única raó per la qual em dic a mi mateix ‘marxista’, és que va dir això: el resultat de la revolució és l’obstacle per a arribar-hi. Amb les revolucions vam desfer-nos del feudalisme, i tenim capitalisme, cert, però la ironia és que l’obstacle per a aconseguir de veritat els objectius de la revolució (llibertat, fraternitat i igualtat, a Amèrica democràcia) és el capitalisme en si.(Richard Wolf) 

Doncs, això. Torno al meu dietari batejat «Atlàntida» com a símbol de la irrupció d’un Nou Món després de l’enfonsament d’un món caducat. No podia resistir-m’hi després de saber que Richard Wolf representa un retorn a Marx en els anys 20/20. No podia resistir-me al record del retorn a Marx protagonitzat per la meva generació dels Anys Seixantes. Que era quan jo traduïa per a l’Editorial Anagrama de Jordi Herralde el llibre dels professors P.A. Baran i P. M. Sweezy, El capitalisme monopolista. Assaig sobre l’estructura econòmica i social americana, de 1966. Revisió técnica de Martí Capdevila. Llibre que dedica tota una pàgina a la dedicatòria més breu i més llarga alhora que conec. En lletra de cos minúscul la dedicatòria consta de dos monosíl·labs: Al Che.

Desitjo al meu dietari, en aquesta seva represa nostàlgica i neoseixantista, recorregut i intercanvi.