Doncs, sí. La cinta escabellada dels meus actes és un dels
decasíl·labs que sorprengué i admirà Carles Riba, quan preparava el pròleg
a l'antologia Estudiants de Vic 1951, un dels quals era Ramon
Cotrina.
És sabut que el rector del Seminari no la
deixà publicar, però que no pogué impedir que es divulgués en una edició de
fotocòpies de 40 exemplars, facilitada pel pare del poeta i llavors estudiant,
Josep Junyent. A mi encara avui m'impressionen aquests dos que més
que versos són una contundent sentència en prosa:
No tinc ja seca la boca de dir les coses
que no eren veritat per a mi.
Però deixa'm quedar-me, Mon, amb el que
ens deies un dia a Cadaqués, quan a la platja amb la Mitte, la Carlota i
l'Oriol , contaves que la teva àvia de ca l'Aiet de Sant Joan
de les Abadesses, solia dir-te : Avui el dia és tan clar, que he
oblidat totes les nits. I tu, de tant sentir-ho, et vares tornar
fotògraf.
Bon dia, Món Cotrina, on que siguis.
