La tira d’anys que
deu fer d’ençà que hi passàvem amb l’amic Antoni Pous! De camí cap a Luxemburg
passant per Eupen, on l’altre amic, Segimon Serrallonga, estudiant a Lovaina,
havia passat una llarga convalescència.
Ara hi
anem amb el que era el Grup Enric Casasses (Noves Bases de Manresa),
convocats per Josep M. Terricabras i Montserrat Martínez. Quatre parelles:
ells, Mariano Ferrer i Montserrat Félez, Jordi Bosser i Maria Artal i
nosaltres, RT i Maria Teresa Ferrer i una una colla de gironins, convocats tots
a inaugurar, en un espai del Parlament Europeu, una exposició del
pintor Pep Camps, de títol suggerent: Lights and shadows. Europe,
on hem pogut constatar que, efectivament, Llums i ombres. Europa, és
un títol ben trobat, que escau de ple al seu contingu històric i contemporani.
Hem visitat el
Parlament, el Museu d’Història d’Europa i de la Unió Europea i hem pogut
constatar la immensa fortuna de disposar d’una institució com aquesta, que,
encara que mediatitzada per Espanya, representa l’Europa protectora de
Catalunya d’ençà dels temps carolingis. Una sessió debat ens ha permès de posar
al dia el que representen avui per als catalans les Llums de l’europeïtat, a
desgrat de les Ombres de certs europeismes (i de certs equips que a Roma perden
la claror i entren a la més negra fosca.
Nota: a la cua
d’embarcament a l’avió de tornada a Barcelona hi havia una destacada política
que, segons que diu el diari digital, es veu que havia anat a Brussel·les a
repetir als europeus que els catalans no volem ser espanyols. Com si a Bèlgica
no ho sabessin. De Junker al taxista. De les ombres a les llums.
