Feia temps que no em passava
això de sentir-me xuclat per un llibre d’intriga i aventures. Doncs, és el que
m’ha passat aquests últims dies d’hivern amb Jo sóc aquell que va matar Franco, la novel·la ucrònica de Joan-Lluís Lluís que li ha merescut el
darrer Premi sant Jordi 2017. La contrahistòria que hi narra és tan irruptiva
d’entrada, que se t’enganxa i tens pressa de saber-ne més.
Som a
l’any 1939, a la fi de la guerra d’Espanya, i resulta que els
avions de Franco, aliat de Hitler i Mussolini contra els Aliats,
França un d’ells, entren a França a bombardejar els camps de
refugiats espanyols que la guerra llur, la de Franco-Hitler-Mussolini, ha
amuntegat a les platges del Rosselló. I allà hi ha el protagonista de la
novel·la, Agustí Vilamat, un noi de Solsona, baixat a Barcelona, que de petit
va perdre un ull i va agafar el vici de llegir. Que de noi va començar a
aprendre’s el diccionari de Pompeu Fabra, a qui un dia va saludar. Que va
trobar feina de corrector lingüístic a la Generalitat. Que s’hi va enamorar
d’Eugènia Llorens, amb qui projectaven un Diccionari de sinònims de la
llengua catalana i a qui veu d’esquitllentes al camp de
concentració de les dones.
És l’Agustí Vilamat, un
heroi/antiheroi que la guerra i l’ocupació de la Catalunya republicana del
president Macià van convertir en maquisard als boscos del Vallespir i narrador
de la pròpia gesta. Un heroi/antiheroi que de sobte, presentant-se com aquell
que va matar Franco, irromp en la imaginació del lector d’avui, del lector
català que llegeix aquesta ucronia del segle XX, mentre viu colgat de la més
viva Història del segle XXI. Aquesta història de l’Europa enfrontada amb si
mateixa, que no sap, una altra vegada, què vol ser quan sigui gran. Aquesta
història de Catalunya que es debat entre Estats que la tenen raptada. Agustí
Vilamat, l’heroi que entre el Vallespir i el Solsonès, passant per Andorra,
Barcelona i Perpinyà, arriba a escriure les seves memòries a petició del
president Tarradellas, contra el parer de Ventura Gassol, partidari de mantenir
el secret d’Estat.
