 |
| Hypericum perforatum, pericó, herba de Sant Joan |
I
A casa per Sant Joan posem un ram a la porta, d’ençà que a Ponent han dit que no ens obren la garjola. Ens tenen tancats amb clau, una clau de les més grosses, que en diuen constitució i és només paper d’en Roca, que un dia ens va enganyar a tots i encara ens fa la patota presumint i defensant la indefensable borbona.
II
A casa per Sant Joan posem un ram a la porta, d’ençà que a Ponent han vist que tenim viva la morta al País Valencià i a les Illes de Mallorca. Ens volen fer castellans a Catalunya la dolça i ens amenacen amb lleis de ministres sense solta, de virreines i virreis disfressats de mals demòcrates, que ens espolien superbs i ens volen fora d’Europa.
III
A casa per Sant Joan posem un ram a la porta, perquè ens sigui precursor de les urnes que s’acosten i ens porti a passar el gran freu de l’any dos mil i catorze. A casa per Sant Joan posem un ram a la porta perquè ens faci independents mal li pesi al rei Herodes.
A Joan Branques, de Wald, que en temps de les dues Alemanyes s’admirava que a Barcelona poguéssim comprar abrics d’hivern i que avui, en temps de la Merkel, no es creuria que hi ha tants pobres com hi havia a la República Democràtica Alemanya.
