Pàgines

dimarts, 9 de juliol de 2013

ARBRES, FOC I BULLDOZERS


7 de juliol de 2013. Han abatut uns arbres gegantins, oms, plàtans, salzes, de la carretera de Fontanilles arran del Daró desviat que ve de Gualta, on passa sota el pont excels de cinc arcades, i va cap al Molí de Pals, a Pont de Molí, que diuen els d’aquí. La raó visible i confessada de l’arboricidi és que han d’eixamplar la carretera, perquè hi passin els tractors. La raó invisible no la saben o no la volen saber. Impressiona de veure’n les restes: soques esventrades, arrelam sollevat, esvorancs de gleves ressecades pel sol ardent al ventre del rec.

A l’altra banda, en espera de quitrà, una esplanada de peralt generós de pedregam i sorra per on ja es veuen passar tractors imaginaris. Quants? De qui són? Quantes vegades hi passaran al cap de l’any? Els conduiran els obrers africans que hi circulen en bicicleta o a peu? Necessiten l’amplada i el revolt invasiu dels conreus? Són els tractors d’envergadura creixent que treballen en els fruiterars i els arrossars? O és que els grans arbres fan nosa  a les avionetes que ruixen en vols rasants?

Al vespre la TV ensenya en 30 minuts les vessanes, perdó, les hectàrees, millor, les centúries de bosc cremat pel foc de l’any passat a l’Empordà de dalt, a pocs quilòmetres d’aquí. I de 30 minuts n’emergeixen vides de persones que tampoc mai més no seran iguals, perquè s’hi moren a foc lent. Cada dia la vida ens engoleix en el foc de l’incendiari que portem a dins, disposat a contemplar l’espectacle dels boscos devorats per la follia del foc. O la imatge dels grans arbres ran d’una carretera innecessària abatuts per la prepotència industrial d’un bulldozer.

Hi ha dies com avui que m’ofereixen un autèntic bany de vida-destrucció-vida. Dies que em fan viure amb més intensitat entre foc i foc,  entre vida i vida. Dies com avui que em fan invocar els arbres amb un vers que em surt de no sé on, d'un altre foc, d'una altra vida:

Arbres que modereu el sol, el vent, la pluja