Bona, la notícia de la Universitat Georgetown dels Jesuïtes dels USA. Volen expiar el passat esclavista. Al·leluia! Els descendents dels esclaus venuts per la Universitat fa dos segles tindran les facilitats d’ingrés que tenen els fills dels antics alumnes. Ara, hi podran anar, això sí, pagant, sense rebaixes. Ja és molt. Fins ara ni pagant. La matrícula sola costa, però, «a l’entorn de 60.000 dòlars l’any». Res de beques. Una dotzena d’universitats dels EEUU ianquis admeten el seu passat esclavista, com ara Harvard, però cap no ha adoptat mesures expiatòries com Georgetown. Mesures expiatòries, dieu? L’informador graciós titulla «La contrició de Georgetown». Doncs, miri, el pecador, sense propòsit d’esmena o, si és el cas, sense restitució del que ha robat o/i reparació del mal que ha fet, no és perdonat per més contrició que hi posi. La seva contrició és teatre, cops al pit. Jesuïtisme. Ara, amb això de la «contrició» hem fet un guany: ja no és «contricció». Ara el corrector automàtic ja sap que s’escriu amb una sola c, «contrició». Els correctors manuals d’abans no havien pogut anar a la Universitat a aprendre llatí i no sabien que la contrició no tenia res a veure amb la constricció de la boa constrictor.
I una altra d’Universitats: el senyor Marina repeteix les cerverinades de sempre: que «no cal que tots els alumnes vagin a la universitat». I tant que no cal! Ara, el que sí que cal és que hi puguin anar tots els que s’ho mereixin. També diu que «tothom té talent», quan el que té tothom és el dret d’aplicar el talent que té i de viure’n. Hi ha talents que no interessen i hi ha qui selecciona els talents que interessen i enterra els que no. Abans en deien «administradors infidels» i eren despatxats. Ara en diuen caçatalents.
I una altra d’Universitats: el senyor Marina repeteix les cerverinades de sempre: que «no cal que tots els alumnes vagin a la universitat». I tant que no cal! Ara, el que sí que cal és que hi puguin anar tots els que s’ho mereixin. També diu que «tothom té talent», quan el que té tothom és el dret d’aplicar el talent que té i de viure’n. Hi ha talents que no interessen i hi ha qui selecciona els talents que interessen i enterra els que no. Abans en deien «administradors infidels» i eren despatxats. Ara en diuen caçatalents.
