Pàgines

dijous, 8 de setembre de 2016

L'ESPERANÇA ENCARA


És sorprenent que un George Steiner parli de l’esperança com d’una «malaltia corporativa de tot professor». El professor, segons ell, a desgrat de les decepcions que li causen els estudiants malaguanyats i de la incomprensió de la societat, continua creient en la feina que fa i mantenint l’esperança que és una feina positiva, saludable, malgrat tots els malgrats. Ho escriu amb la seva brillantor habitual a Elogi de la transmissió.
L’esperança en l’educació, però, no és cap malaltia, senyor Steiner, ni que ho digui en un calembour d’estil que no fa gens de gràcia.  Al contrari, la desesperança sí que és una malura autèntica per al mestre que deixa de creure en la feina que fa. I devastadora, encomanadissa com un virus letal, si s’estén al col·lectiu d’una Escola, d’un claustre d’Universitat, d’una generació d’ensenyants.
Justament ara que comença el curs escolar, és un bon moment per a reforçar l’esperança en l’educació. Ni que sigui contra tota esperança, en veure que també la Justícia espanyola inaugura el curs amb una injusta amenaça «esperada», no esperançada, del vell mestre que espera que la lletra entrarà amb sang.
Sort que una altra coincidència reforçarà l’esperança creativa: diumenge Diada 11 de setembre, dilluns diada 12 de setembre: començament del curs per als milers de professors i d’estudiants d’aquesta generació de la Catalunya del segle XXI que va assumint la transmissió de l’esperança en la llibertat. La transmissió que mereix l’elogi.