dilluns, 19 de setembre de 2016

VÉS-TE'N


Serà recordat aquest xafogós estiu que tant li costa d’anar-se’n. Les pluges de setembre han estovat els camps i els tractors s’afanyen a llaurar els últims rostolls, però l’estiu no se’n va. Noies i nois tornen a l'escola, els aranyons i les figues de marge cauen de tan madurs, però l’estiu no reconeix que el seu temps ha passat.

Avança setembre, arriba l’equinocci de tardor, però el terra asfaltat encara desprèn l’ardència que desprenia el dia de la Diada, quan la gernació ens immobilitzava a la cruïlla de la Diagonal/Passeig de Sant Joan, al peu del Verdaguer cap cot, que ens mirava des de la testa de pensador que li va esculpir Borrell Nicolau.

L’estiu de 2016 serà recordat de tant com no se’n vol anar. Metàfora i metonímia d’en Rajoy, que serà recordat com el president en disfuncions d’un Estat sense funcionar a Catalunya. Que se’n vagi i s’emporti el seu Estat amb les seves funcions d'encausar polítics catalans, desencausar polítics seus corruptes i sabotejar els nostres ferrocarrils. Per què ens n'hem d'anar nosaltres? Que se’n vagi ell i s'emporti Espanya. Som al nostre país. Són ells que han d’anar-se’n.

Passat de calendari, aquest estiu de 2016, serà recordat com l’estiu de la metàfora Rajoy i la metonímia de l'Espanya que es resisteix a deixar-nos. Adéu, Espanya. Vés-te'n d'una vegada. Nosaltres ens quedem.