No s’ha tancat res. Amb
l’espectacle de clausura de l’Any Llull al Teatre Nacional, no s’ha tancat res.
S’ha obert el vuitè centenari: 2116-2016. De l’ara al demà. És el futur que
construeix el passat i no a l’inrevés.
Entre
els encerts de l’espectacle destaca la lectura i recitació de textos de
poetes com Joan Vinyoli, Palau i Fabre, Verdaguer. La potent veu de Maria
del Mar Bonet cantant Perles del «Llibre d’Amic e Amat»
d’en Ramon Llull, de
Verdaguer, acompanyada de
músiques orientals, va obrir les portes del VIIIè centenari de Llull. La
lectura del pròleg de Verdaguer evocant «la florida dels ametllers» de Miramar,
on va començar el llibre, i «els reïnosos pins de Sant Genís dels Agudells
i de Valldaura», on l’acabava a les envistes del mar de Barcelona i
de Mallorca, va esbatanar la història per la banda del futur.
Llull,
Verdaguer, Vinyoli... Són futur.
