dijous, 21 de maig de 2015

UN EXPLICATIU



En el Dietari d’un institútic hi trobo anotat: Fins avui jo tampoc no sabia què és un explicatiu. Ho explico, valgui la redundància. Torno del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans. Seguint l’ordre del dia, el Consell Permanent proposa ratificar un seu acord que diu:

El Consell Permanent aprova que la denominació Institut d’Estudis Catalans, sigui seguida de l’explicatiu Institut de les Ciències i les Humanitats i Acadèmia de la Llengua Catalana, quan sigui necessari. Aquesta proposta serà portada al Ple per al seu debat i eventual aprovació.

Després d’un intent de debat sobre què és o no és l’Institut i si és Acadèmia o no ho és, la mesa improvisa una votació a mà alçada i queda aprovat l’explicatiu.

De tornada a casa penso que «un explicatiu» deu ser com «un aplicatiu», que diuen els informàtics. I faig consultes: no trobo enlloc ni «aplicatiu» ni «explicatiu». Però els bloguers de La Finestra de la Llengua diuen que la paraula «aplicatiu» és incorrecta i que segons el Termcat hem de dir i escriure «aplicació» i que, si hi ha ambigüitat, s'ha de complementar amb l'adjectiu informàtica, «aplicació informàtica». O van endarrerits?

Justament avui reparteixen el llistat de les «Modificacions per al DIEC2 en Línia, aprovades pel Ple de la Secció Filològica del 17 d’abril de 2015». Però ni aplicatiu ni explicatiu no hi són. En compensació hi trobo un gran mot que em reconcilia amb el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans en Línia, 2. És el mot santfeliuenc, –a adj. i m. i f. Ja era hora, penso. A la fi les santfeliuenques i els santfeliuencs tindrem el gentilici reconegut en el diccionari normatiu. Però no, perquè santfeliuenc i santfeliuenca és el o la «Natural de Sant Feliu de Llobregat, de Sant Feliu de Codines, de Sant Feliu de Guíxols, de Sant Feliu de Pallerols o de Sant Feliu Sasserra». I, doncs, em pregunto, què són els naturals del nostre Sant Feliu de Boada, el de Can Dolç, a l’Empordà de Baix? Espera, em dic, que l’entrada del DIEC2 en Línia, aprovada per la Secció Filològica continua i diu: «2 adj. Relatiu o pertanyent a Sant Feliu de Llobregat, a Sant Feliu de Codines, a Sant Feliu de Guíxols, a Sant Feliu de Pallerols o a Sant Feliu Sasserra». I punt. Consternat, em pregunto com seran les olives d’en Josep de can Barrull, si no són santfeliuenques?

La creativitat lingüística és imparable, inefable, aplicativa i explicativament parlant. Sort que abans, al Ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, dins el cicle «Propostes per una societat en procés de reconstrucció, Salvador Cardús ens havia regalat una aciençada comunicació sobre com els catalans haurem de saber convertir la nostra nació en un Estat d’Europa.