21 d’abril de 2016
Presentació a la UVic del llibre Verdaguer llegit per Segimon Serrallonga. Em preguntes quants érem? Doncs, comptant-hi el
rector Jordi Montaña, incisiu i oportú, i en Ramon Pinyol, que hi va
intervenir molt sàviament com a director de la Càtedra Verdaguer, l’organisme
editor, érem els primers vint dels vint mil que havien de venir. Mentre els
compto, em pregunto quants lectors deu tenir avui Verdaguer, ara. Quanta gent
hi ha dels humans actuals que en algun moment o altre hagin llegit alguna cosa
o altra de Verdaguer?
El 9Nou d’avui publica aquest
article que en realitat és la primera part del que vaig dir ahir. La segona
part me la reservo per a un altre dia pròxim. I encara hi ha una tercera part
que de moment no escriuré. És la dedicada a les biografies de carn i ossos en
defensa de les biografies d’esperit i pensaments.
Lectors de Segimon Serrallonga,
lector de Verdaguer
Són poetes els millors lectors de poesia? Semblaria que sí, després de constatar l’empatia amb què el
poeta Segimon Serrallonga (Torelló 1930-2002) va llegir Verdaguer a partir de les
seves poesies Jovenívoles, inspirades
per noies de la Plana de Vic que es deien Roser del Mas d’Heures, Nina del
Cingle o Teresó del carrer de la Font. I la presumpció es reforça amb la lectura
que el poeta de Torelló feia del poeta de Folgueroles, encerclat pel poder del
bisbe i del marquès, però encara rebel, i
traduïa/reescrivia el Càntic dels Càntics
de la Bíblia, el poema eròtic i místic més llegit de la Literatura Universal.
Però potser els millors lectors de poesia es troben entre crítics
literaris i professors de Literatura. La poesia no és pas només art i bellesa,
és alhora un complex artefacte que demana estudi i recerca. Per això, a més de lectors empàtics,
té lectors experts en les Ciències del Text: filòlegs i filòsofs, historiadors
i biògrafs, lingüistes i analistes d’estil. També la psicologia i la sociologia
concorren a llegir poesia perenne. Com és el cas de poetes genials, sempre
contemporanis, a qui la roda del temps no para de dedicar biografies i estudis:
Homer i Virgili, Dante i Shakespeare, Goethe i Hölderlin, Llull o Verdaguer.
Verdaguer, que diu a Griselda/Flordeneu per boca de l’enamorat Gentil
aquests dos versos, El cor de l’home és
una mar,/ tot l’univers no l’ompliria, que condensen la complexitat
dramàtica de la seva vida en tres temps, ascensió, rebel·lió, davallada, i tres
escenaris: Folgueroles-Vic-Barcelona. En una Catalunya sacsejada per la doble
Revolució, la Industrial, que convertí el país en «la Fàbrica d’Espanya», i la
Cultural de la Renaixença, que desafià la substitució del català pel castellà amb una festa
literària, els Jocs Florals.
El fet és que el poeta Verdaguer té en el poeta Serrallonga, traductor
i crític, el lector que tots els grans poetes mereixen. Autor de Poemes 1950-1975 i Sempre voldré
voler, Serrallonga també és traductor de poesia antiga com el Plany de Ningal per la destrucció de la
ciutat d’Ur o el Siràcides de la
Bíblia; de poesia romàntica, com Les
noces del cel i de l’infern de William Blake o del segle XX, com Me-ti, llibre
dels canvis de Bertold Brecht. I més encara: Serrallonga era
professor, «ensenyava» poesia, l’ofici
de poeta en ell mateix i en poetes del seu temps, com Carles Riba, de qui rebé
el mestratge; Joan Vinyoli, amb qui compartí amistat; Miquel Martí i Pol, amb qui compartí amistat i
militància.
És així com els lectors de Verdaguer tenim la sort de llegir aquest Verdaguer llegit per Segimon Serrallonga,
per tal de no perdre’ns coses essencials de l’un i de l’altre, del poeta llegit i del poeta lector. Estudis
com Notes per a una indagació de la figura femenina prototípica [en l’obra de
Verdaguer] a partir de “Jovenívoles”, de 1881, estableixen un abans i un després en la lectura que es mereix el
més gran poeta català modern. Per això en endavant caldria abandonar la repetició
de tòpics que fan irreals els amors reals del jove estudiant de Folgueroles, projectats
a Canigó en l’amor-encís de Gentil i Griselda-Flordeneu.
Amors d’un realisme encobert/descobert que no permet rebaixes edulcorants.
Com no permet rebaixes la sòlida formació lingüística i teològica del
Verdaguer traductor del Càntic dels
Càntics de Salomó, que li va inspirar la pròpia poesia mística d’Idil·lis i cants místics de l’etapa
juvenil de Vic fins a la del «pobre
mossèn Cinto» transfigurat de l’última etapa de Barcelona, quan
escriu Flors del Calvari o Al Cel, d’una autenticitat
que vibra amb els millors poetes místics de la Cristiandat, com Ramon Llull, de
qui reescrivia el Llibre d’Amic e Amat
sota els efectes de la mateixa inspiració que inspirava Llull.
Amb la lliçó de lectura de Verdaguer que ens dóna el poeta i savi
Segimon Serrallonga hauríem d’aprendre a no repetir biografies tan obsoletes
com superficials i tòpics heretats com el que diu que no tenia una formació teològica
sòlida o que la seva mística no era autèntica. D’ell, que demanava a Déu que li
donés ales o li prengués les ganes de volar,
hauríem d’aprendre a llegir bé la seva poesia o a abandonar les ganes de
parlar-ne.
(Llegit en la presentació del llibre: Verdaguer llegit per Segimon Serrallonga.
Edició i pròleg de Ricard Torrents. Amb la col·laboració de Pol Serrabassa i M.
Àngels Verdaguer. Vic: Quaderns de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris 1,
pàgs. 166pàgs. Universitat de
Vic-Universitat Central de Catalunya, 2014. Universitat de Vic-Universitat
Central de Catalunya. A 21 d’abril de 2016)
