Pàgines

diumenge, 24 de maig de 2015

GEOLOCALITZAT: EN EL LLOC EXISTIM














Avui hi ha eleccions municipals i toca no moure’s lluny de casa. Mentre anem a votar, em revenen uns versos que diuen En el lloc existim / i sabem que l’ací ens habita. De sobte, enigmàtics com són, els versos se’m tornen programàtics, i, trasplantat com estic de Folgueroles a Sarrià, em ve a la memòria que avui i en aquestes hores del matí a Folgueroles fan la caminada popular pels llocs verdaguerians de les Guilleries.

En tornar de votar, reprenc el record sobre  el lloc on existim i l’ací que ens habita. I m’adono que els tres punts forts per on avui passa la Caminada Popular de Folgueroles estan marcats pel nom recurrent del lloc: Sant Llorenç del Munt. Els Munts. La Damunt. D’on deu venir tant Munt? Les terres catalanes en són riques de monts i munts, com Montseny i Montserrat i Montnegre i Montcada i Montpeller, però aquest triplet folguerolenc-verdaguerià de Munt i Munts i Damunt és sorprenent.
El primer és el del monestir-castell encimbellat de Sant Llorenç del Munt. Des d’aquí van formar-se les poblacions de Sant Julià de Vilatorta i de Folgueroles. El segon, els Munts són els cims més alts entre Osona i les Guilleries, allà on la plana es trenca en cingles davant la vall de Sau. La Damunt és un paratge sobre Folgueroles, just on la plana comença d’enfilar-se, abans d’entrar als rocams emboscats de Tavèrnoles i Savassona sobre l’embassament de Sau, encarats als penyals del Collsacabra.  

D’on deu venir aquest topònim del paratge de «La Damunt» en femení? No hi ha només «L’ermita de la Damunt», immortalitzada en el poema de L’Arpa, ni «El pla de la Damunt», marcat pels recitals de poesia del Desvari, ni «Els prats de la Damunt», on creix un rebrot  del Pi de les Tres Branques. Si els altres dos noms, munt i munts són obvis, aquesta «Damunt» és enigmàtica. Els papers antics diuen que el poble de Folgueroles va començar abans aquí, on hi havia l’església fundacional que es deia de Sancta Maria Superiore. Però és igual, si es deia així en llatí, és perquè traduïen Munt o Damunt o Amunt i no al revés.  

Vinguin aquests mots del llatí o del sorotàptic,  designen els primers llocs acimats que va veure el poeta des d’abans d’escriure llibres «amunt» com Canigó, Montserrat, Aires del Montseny. El poeta que portava la marca dels Munts i els Amunts dels llocs primordials i feia cantar al seu heroi Gentil aquells versos de súplica a Griselda: Puja’m amunt, de branca en branca, / des d’on lo món com arbre arranca / fins al cimal entre el fruit d’or;/ puja’m amunt, i amunt encara, / mostra’m  la cara / del Criador.

I em revénen els versos inicials on m’he geolocalitzat, avui i aquí, quan els catalans votem l’alcalde de cada lloc: En el lloc existim / i sabem que l’ací ens habita,/ que l’ací no ens pertany però que pertanyem a l’ací,/ que el lloc esdevé lloc en tu i en tu ocupa, / que en tu s’estima i en tu creix, / que en tu flueix i en tu perdura.
Gràcies, Lluís Solà, dels versos. Gràcies, Pep Vila, d’editar-los i enviar-me’ls.