dilluns, 5 de gener del 2015

DE SAU A SAU



Ningú no compra el poble de Sant Romà de Sau, posat ala venda per l’Agència Catalana de l’Aigua. La notícia, hiperrealista, esbombada com una curiositat antropològica, em burxa la consciència aquests primers dies de 2015. Que tràgic el destí d’aquest poble! Construït damunt la presa del pantà de Sau per a substituir el poble antic, que seria cobert per les aigües del Ter l’any 1963, ara és al seu torn cobert per les aigües igualment implacables del mercat dit immobiliari. Pitjor. Qui ha de voler comprar aquestes edificacions colonials de passat franquista? Aquestes torres de capatassos de la companyia elèctrica i de guàrdies civils que asseguraven la inversió? Aquesta església, aquest cementiri, que ni el bisbat de Vic no pot mantenir?

Que tràgic el destí d’aquest cadàver que un dia fou un poble arran del Ter al cor de les Guilleries! Cruïlla de camins entre el pla de Girona i la Plana de Vic, entre el Collsacabra i el Montseny. Avui no és ni tan sols un poble, un terme, un municipi. El nomenclàtor no registra «Sau», així, un monosíl·lab sonor, contundent com els cingles que envolten la vall, sinó precedit d’un «Sant Romà de» i definit com una «entitat de població» del municipi de Vilanova de Sau a la comarca d’Osona.

Qui sap si aquest destí no és la revenja del poble antic que es remou al fons del fons de la vall sota l’aigua empantanada. Construït per la companyia en els anys 1950 aquest Sau va suplantar el Sau vell, negat per les aigües del Ter. El campanar de l’església, documentada d’abans de l’any mil, és com un periscopi que no deixa mai d’emergir de la superfície de l’aigua, és la sensible antena emissora de senyals que m’arriben i em recorden que Sau fou, és el poble de la mare, dels avis materns, moliners del Molí de Sau, d’aquell Ter de llegenda familiar a la vall més fonda de les Guilleries. El poble dels quatre oncles i de les quatre ties Bertrana. De l’oncle Pere que va tancar el molí, va tornar la clau a la mestressa i va jurar que no seria mai més un llogat com va ser el seu pare. Que va fer traslladar les cendres dels avis al cementiri del Sau nou i s’hi va fer enterrar. Quina oculta vinculació!

Diuen que ningú no compra el poble de Sant Romà de Sau. Qui sap si no és perquè han posat en venda el que no és vendible. O qui sap si perquè el mercat immobiliari de pobles no és el que era abans de 2015 i els pobles coberts d’aigües de negació, suplantació i colonialisme, han dit que prou i emergeixen nous com a pobles que no es venen ni es compren, perquè no són «entitat de població» d’enlloc, sinó d’ells mateixos. De Sau. Oi que sí oncle Pere? Oi Pep Sala? Oi Nan Orriols?