Després d’enviar a les esferes de la Història el clam del 9N
per la independència de milions de vots que viatgen cap al futur,
venia de l’espai intergalàctic la notícia de l’arribada, després d’onze anys de
viatge, de la sonda orbital Rosetta amb el robot de superfície Philae,
a un cometa que està a 510 milions de quilòmetres de la Terra.
Quin savi explorador de l’espai ha sucumbit a la màgia
d’aquests noms de Rosetta i Philae, llocs sagrats de l’antic
Egipte on va florir una civilització tan remota i tan pròxima? Quin poeta
hauria trobat millors noms per a designar l’empresa humana de
conquerir l’espai que ens fa més grans, més lliures, més humans?
Com revénen al cap i al cor els versos de Carles Riba de
l’elegia Glòria de Salamina! La
llibertat de l’espai astral per damunt de la presó del planeta terra. La
llibertat de la nació catalana en cerca del seu Estat enmig d’Estats-nació que
la hi neguen.
Després dels vots, vénen els llocs i els seus noms. Llocs i
noms que ens ensenyaren que la
llibertat conquerida en l’apassionada recerca del que és ver i el que és just, on
sigui del món que és salvada, se salva per al llinatge tot dels qui la volen
guanyar; i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta per la tempesta o
la nit, tota la terra en sofreix. Però l’esperança meravellosa traspassa,
crida, més real que la tenebra o l’estel.
