dimecres, 19 de novembre de 2014

CATALUNYA, INNOVATION NATION












Vinc de la presentació d’Eines 21, darrer número de la revista de la Fundació Irla, d’ERC, dedicat a l’actualitat política vista en perspectiva filosòfica. En algun lloc de l’interior llegeixo que el títol d’aquest número d’Eines és  l’eslògan «Nou país. Nova democràcia». A la portada hi figura el sociòleg Salvador Cardús amb foto i titular: «La mobilització de la societat civil és fonamental, però l’eina legítima de la ciutadania són les institucions». El pensament és extret d’Una conversa amb Gemma Calvet, moderada pel coordinador de la revista Arnau Albert i publicada com a peça central.      

Justament són Gemma Calvet i Salvador Cardús els convidats a la mesa, flanquejats pel director Josep Vall i per Josep Huguet, president de la Fundació Irla. L’advocada «social» i diputada Gemma Calvet, amb qui ens hem saludat de vista, ha plantejat i sacsejat la (des)humanització de la política dels partits i ha jugat una carta infal·lible: Martha Nussbaum, la seva defensa del «patriotisme humanitari (humanista) i aspiracional» i les lliçons  del seu llibre sobre les societats que necessiten les Humanitats si volen evitar la deshumanització i aspirar a la democràcia, Not for Profit: Why Democracy Needs the Humanities.

El sociòleg Salvador Cardús ha repassat algunes línies de la interacció entre societat civil i política, entre partits i organitzacions civils com l’ANC. Ha defensat que la política la facin els partits polítics, que per això hi són. Ha subratllat el seu diagnòstic sobre la necessitat d’enfortir la cultura democràtica davant de noves situacions com l’actual en què cal saber què és la presumpció d’innocència o la divisió de poders. Ha parlat de la necessitat d’humanitzar la vida dels polítics en exercici i dels seus comentaristes tertulians, amenaçats tots d’acabar en relacions patològiques amb la realitat. O sobre la  suposada desafecció de la política institucional: «no és que la gent no estimi els polítics, sinó que potser és que els polítics no estimen la gent».

No m’he pogut quedar al col·loqui. L’amic que em portava havia d’anar-se’n. M’hauria agradat continuar-hi. Potser hauria tingut l’avinentesa de parlar amb Josep Huguet de la federació universitària Vic-Manresa, ell que es del Bages i va ser conseller d’Universitats. Justament m’ha sorprès trobar a EINES 21, la revista que es presentava, l’article de Xavier Ferràs, actual degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic, sobre «Catalunya, Innovation Nation». Si algú vol saber cap on va la UVIC-UCC d’avui, li indicaré aquest article. Els dos mots del títol en anglès defineixen el projecte. També del nou bilingüisme. A casa, en posar la TV, ha aparegut un anunci d’autos que me l’ha recordat. Pel primer mot de l’emblema. El segon no hi apareix. Els autos són marques i no plantegen problemes identitaris. O si? Les universitats, encara sí. O ja no?