Vinc de la presentació d’Eines 21, darrer número de la revista de la Fundació Irla, d’ERC,
dedicat a l’actualitat política vista en perspectiva filosòfica. En algun lloc
de l’interior llegeixo que el títol d’aquest número d’Eines és l’eslògan «Nou país. Nova democràcia». A
la portada hi figura el sociòleg Salvador Cardús amb foto i titular: «La
mobilització de la societat civil és fonamental, però l’eina legítima de la
ciutadania són les institucions». El pensament és extret d’Una conversa amb Gemma Calvet, moderada pel coordinador de la
revista Arnau Albert i publicada com a peça central.
Justament són Gemma Calvet i Salvador Cardús els
convidats a la mesa, flanquejats pel director Josep Vall i per Josep Huguet,
president de la Fundació Irla. L’advocada «social» i diputada Gemma Calvet, amb
qui ens hem saludat de vista, ha plantejat i sacsejat la (des)humanització de
la política dels partits i ha jugat una carta infal·lible: Martha
Nussbaum, la seva defensa del «patriotisme humanitari (humanista) i
aspiracional» i les lliçons del seu llibre sobre les societats que
necessiten les Humanitats si volen evitar la deshumanització i aspirar a la
democràcia, Not for Profit: Why
Democracy Needs the Humanities.
El sociòleg Salvador Cardús ha repassat algunes línies de
la interacció entre societat civil i política, entre partits i organitzacions
civils com l’ANC. Ha defensat que la política la facin els partits polítics,
que per això hi són. Ha subratllat el seu diagnòstic sobre la necessitat
d’enfortir la cultura democràtica davant de noves situacions com l’actual en
què cal saber què és la presumpció d’innocència o la divisió de poders. Ha
parlat de la necessitat d’humanitzar la vida dels polítics en exercici i dels
seus comentaristes tertulians, amenaçats tots d’acabar en relacions
patològiques amb la realitat. O sobre la suposada desafecció de la
política institucional: «no és que la gent no estimi els polítics, sinó que
potser és que els polítics no estimen la gent».
No m’he pogut quedar al col·loqui. L’amic que em portava
havia d’anar-se’n. M’hauria agradat continuar-hi. Potser hauria tingut
l’avinentesa de parlar amb Josep Huguet de la federació universitària
Vic-Manresa, ell que es del Bages i va ser conseller d’Universitats. Justament
m’ha sorprès trobar a EINES 21, la revista que es presentava, l’article de
Xavier Ferràs, actual degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic,
sobre «Catalunya, Innovation Nation».
Si algú vol saber cap on va la UVIC-UCC d’avui, li indicaré aquest article. Els
dos mots del títol en anglès defineixen el projecte. També del nou bilingüisme.
A casa, en posar la TV, ha aparegut un anunci d’autos que me l’ha recordat. Pel
primer mot de l’emblema. El segon no hi apareix. Els autos són marques i no plantegen
problemes identitaris. O si? Les universitats, encara sí. O ja no?
