El cap del govern del Regne d’Espanya ha vaticinat que Catalunya,
si s’independitza, recularà a l’Edat Mitjana. Justa la fusta! Qui negava que aquest
Rajoy és un gran medievalista i un visionari capaç de predir el futur. Ell no
va de futuròleg com el seu ministre de l’Espai Exterior, que prediu als
catalans un futur errant entre galàxies. Ell va de medievalista i de previsor.
No solament s’ha sorprès que els catalans vulguem tornar a l’Edat Mitjana, sinó
que ho impedirà, perquè sap millor que nosaltres el que ens convé.
És la seva manera, prepotent i mesquina, de negar
l’evidència que Catalunya a l’Edat Mitjana era una nació independent, sobirana.
Sap prou que els qui –catalans o no
catalans– apostem per la independència en el segle XXI no volem tornar a la l’Edat
Mitjana. El que volem és recuperar la sobirania que fa més de mil anys va
convertir Catalunya en una nació amb estat propi dins l’Europa carolíngia.
Volem recuperar la sobirania nacional que Catalunya va mantenir fins que a
l’Edat Moderna en fou desposseïda l’any 1714 pels exèrcits d’Espanya i França, esborrada
dels «seus» mapes d’Europa, humiliada a cada generació i encara avui sotmesa al
més rigorós negacionisme: als catalans, ni les urnes de cartró del diumenge de
tornaboda del 9 de novembre de l’any 2014. Tres cents anys de cap a cap: de la
conquesta borbònica de Barcelona a l’amenaça pepera del terror «gòtic». Passant
per les successives reconquestes fins a les quatre últimes del segle XX: primoriverista,
franquista, postfranquista de la Transició i refranquista del Partit Popular.
No ens imaginàvem pas l’escenari d’aquesta tardor de 2014,
quan, ara fa tres anys, ens plantejàvem
per a aquests dies el IX Col·loqui Internacional Verdaguer. Acabàvem el VIIIè, «La
mirada social de Verdaguer. De Caritat
(1885) a En defensa pròpia (1897)”», llibres
màxims del poeta en una època màximament agitada de Catalunya/Espanya/Europa. Per al següent
col·loqui teníem a l’horitzó el tricentenari de 1714 i ens hi vàrem agafar. No
podíem deixar de revisar a la distància de tres segles l’esdeveniment crucial
que ha marcat fins avui mateix la vida del catalans, valencians i mallorquins
de l’era moderna i contemporània. Proposàvem,
doncs, als estudiosos investigar, revisar i discutir aquest emblema de quatre
xifres 1714 i de quatre àmbits relligats a un nus: Del conflicte a la història, el mite, la literatura i l’art.
Qui es podia imaginar que les dates del
col·loqui s’escaurien en aquesta primera setmana de novembre, escollida després
data de la consulta per a exercir el dret a decidir el nostre futur! Mentre
estarem en plena expectació de la gesta del diumenge 9N de 2014, dijous 6 començaran
les sessions del col·loqui a l’Institut
d’Estudis Catalans sobre La Realitat i el mite del 1714, continuaran
divendres 7 a la Universitat de Vic sobre Memòria
i conflicte del passat amb la presentació d’Experiències i perspectives contemporànies, i acabaran dissabte 8 a Folgueroles, on
tancarem reexaminant el poeta nacional Jacint
Verdaguer i el conflicte en la seva
obra.
Cap més figura com la del poeta de la Dolça Catalunya /pàtria del meu cor podria
representar millor l’afany de retorn a una pàtria sobirana. Ell que la veié
néixer a les valls del Pirineu amb la família comtal de Barcelona. Ell que amb
el rei Jaume Ier, des del cim de Montserrat, la contemplava estendre’s mar
enllà fins a les Illes, fins a València a l’altra banda de l’Ebre i fins al
Canigó. Fou ell qui amb els escriptors de la Renaixença i de la Revolució
Industrial, el Gaiter del Llobregat Joaquim Rubió i Ors, el mallorquí Marian
Aguiló i el valencià Teodor Llorente van aconseguir la «independència
literària» de la llengua nacional, prefiguració de la independència política
del nou Estat d’Europa que el seu Estat obstrueix.
Però diumenge, 9 de novembre de 2014,
acabat el IX Col·loqui Internacional Verdaguer, anirem a votar on ens deixin
votar que volem recuperar la sobirania i esdevenir un Estat de l’Europa del
segle XXI. I si cal, dipositarem el vot a l’urna de la consciència política,
perquè volem retornar a nosaltres mateixos.
Publicat al 9Nou el 7 /11/ 2014
