30 d’agost
L’estiu fuig, imparable. Anem a Vic a cal meu germà Joan. No, a Vic no, que anem a Folgueroles. Tampoc. Anem a Sant Julià de Vilatorta, on tenen casa en Joan i la Merxe Carulla, cunyada. Podríem dir que anem a Osona, però, uf!. Això d’Osona em rebufa. Doncs, diguem que anem a la Plana de Vic. Ara sí, està més bé. Quina pífia la del mapa comarcal que va imposar Osona i no Plana de Vic! Reblada per això de la Catalunya Central, que ha engendrat “Universitat de Vic. Universitat Central de Catalunya”.
Doncs,
anem a can Torrents petit, que és tocant a la triple confluència, marcada amb
un fitó, dels tres termes municipals de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i
Calldetenes. Llàstima que Calldetenes, terme municipal, s’hagi cruspit
Riudeperes, topònim antic del poble de Sant Martí de Riudeperes. Com el nostre
de Sant Feliu de Boada, cruspit per Palausator. Si fa o no fa com Catalunya,
que un bon dia se la va cruspir Espanya.
Riudeperes té Verdaguer en el seu pedigrí: Verdaguer, que estudiava i
feia de mosso allà a can Tona, a tocar del restaurant de can Jubany, i feia
versos que han quedat per sempre datats a Riudeperes. Si el restaurant Jubany
ha posat Calldetenes al mapa de la gastronomia, molt abans Verdaguer, el primer
poeta nacional de la Catalunya moderna, va posar Riudeperes al mapa de la
poesia.
Diguin
el que diguin els mapes, el meu GPS interior
marca que anem a cal germà petit. Al jardí-hort, sota el gran cirerer,
envoltats de flors i hortalisses i fruiters, ens trobem a l’entorn d’una taula esplendorosa, parada amb amanida,
costelles i botifarra a la brasa, i
encara «enquesades» del Forn de sant Miquel de Vic. Hem recordat un cop més que
la cosa va començar anys ha, quan a la festa major de Boada en Joan i la Merxe van treure la rifa, un xai
i una caixa de xampany, i van anunciar que ens convidaven a menjar-nos-el a
casa seva. Ja no hi ha rifa ni a penes festa major, però ha quedat la
costellada. Evitem parlar del cas Pujol, però no evitem que al llevant de taula
la pluja ens arreceri al porxo, on s’incorpora la germana de Vic.
Diumenge 31 d’agost
L’estiu fuig. L’empaiten els núvols, les pluges, el clima temperat. Aquest estiu de 2014 se’n va sense fer estiu. Se’n van les aus dels aiguamolls i se’n va l’ocellada turística en cerca de més estiu. L’estiu fuig. Tanquem l’agost dinant amb la Teia i en Miquel Desclot, convidats per la Mitte a una fideuà més inspirada que mai, per a celebrar la recuperació d’en Miquel, operat de poc i encara trencadís.
Diumenge 31 d’agost
L’estiu fuig. L’empaiten els núvols, les pluges, el clima temperat. Aquest estiu de 2014 se’n va sense fer estiu. Se’n van les aus dels aiguamolls i se’n va l’ocellada turística en cerca de més estiu. L’estiu fuig. Tanquem l’agost dinant amb la Teia i en Miquel Desclot, convidats per la Mitte a una fideuà més inspirada que mai, per a celebrar la recuperació d’en Miquel, operat de poc i encara trencadís.
Comença el setembre de l’onze de setembre de la gran V de voluntat, votar i victòria. Serà l’estiu Pujol. Serà l’estiu que fuig. Serà l’estiu Mas. Llegeixo el pròleg d’en Vicent Partal a l’antologia de poesia patriòtica de Verdaguer que estem enllestint . Em sorprèn la sorpresa d’en Partal que el catalanisme de Verdaguer, anterior a la consolidació del catalanisme polític, siga més nacional que el catalanisme polític que el seguirà. Al capdavall el poeta de L’Atlàntida, al costat de mallorquins com Marià Aguiló i valencians com Teodor Llorente, compartia la llengua nació viva i llengua de l’estat sobirà del rei Jaume I el Conqueridor.
