La ve baixa de la Victòria del pròxim 11 de setembre em
porta al temps que apreníem d’escriure
en català fora de l’escola i ens ensenyaven que Vic s’escrivia «Vic» i no pas «Vich»,
com volien les autoritats militars franquistes programades per a espanyolitzar
els catalans. Amb aquella modesta ve baixa ens ensenyaven les primeres lletres
del conflicte de Catalunya amb Espanya. Una família vigatana que va gosar
repartir esqueles d’un seu difunt amb la grafia moderna, Vic, va ser castigada
amb una multa i amenaçada amb sancions superiors, si reincidia. Igual que
l’impressor. Anys més tard un estudiant del Col·legi Sant Miquel va ser jutjat
i multat per esborrar la hac de Vic del rètol d’entrada a la ciutat.
Encara avui n’hi ha que diuen
Vitx. De bona fe, alguns. Ho llegeixen en mapes i textos editats per militants
de la substitució lingüística del català pel castellà, iniciada el 1714 i
periòdicament actualitzada per ministres de Madrid com l’actual d’Educació.
Encara avui no es respecta la normativa ortogràfica dels topònims establerta fa
més de cent anys per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans i avalada pel
governs de Catalunya, quan n’hi ha hagut. El català com més arcaic i
enrevessat, millor, mes aviat desapareixerà. Fins i tot havien intentat
d’imposar «Vique».
A més, Pompeu Fabra era republicà
i catalanista i racionalista. Ells, que tenen una “Real Acadèmia Española de la
Lengua”, que, ves per on, també celebra el seu, o sigui el llur, Tricentenari,
saben millor que nosaltres, els catalans, el que ens convé en matèria
lingüística i com hem d’escriure els «seus» topònims catalans. També ho saben
els autors de la versió espanyola de Viquipèdia, que tanquen la presentació de
Vic amb aquest colofó: «En la ciudad tiene su sede la
Universidad de Vich». (Quantes vegades hem protestat?).
La ve baixa del proper Onze de
Setembre també em porta al logotip de la Universitat. Primer en dèiem “Escola
Universitària de Mestres d’Osona”, adaptació del nom oficial establert pel BOE
de Madrid: “Escuela Universitària de Formación del Profesorado de Enseñanza
General Bàsica Jaime Balmes de Vic”. Més endavant érem “Estudis Universitaris
de Vic”, fins que a la fi arribàvem a ser el que ens havíem proposat, “Universitat
de Vic”, segons el DOG de Barcelona.
Llavors el logotip va agafar
envergadura nova. Amb l’equip de disseny d’EUMO gràfic vàrem entendre que la V
baixa de la ciutat havia de prendre l’envergadura corresponent, tanta com
la U d’Universitat. I les dues lletres
–justament consecutives a l’abecedari– van quedar lligades, UVic. La
Universitat de Vic no és sinó una de les universitats catalanes que, mort el
dictador espanyol, varen renéixer tres-cents anys més tard a Girona, Lleida i
Tarragona, després de ser abolides per Felip Vè. Per això la V de Vic serà la de
Victòria el pròxim 11 de setembre. El sistema universitari català té la millor
oportunitat històrica, després de la destrucció de 1714-17, de renéixer sobre
les pròpies bases al servei de la Ciència i de la Nació.
I la V de Victòria em porta també
a Verdaguer. Els coneixedors dels seus
manuscrits sabem com escrivia la V del seu cognom. Un gran tascó obert en amunt
amb dos braços que volen abraçar l’infinit i conflueixen en el vèrtex per a
esberlar. Un professor que posava en dubte el talent del jove escriptor i no creia
en la Renaixença catalana, es burlava del seu segon cognom, Santaló, i li deia
Sant Talòs. Verdaguer el desafià signant
sempre amb una gran V sota els seus versos i proses. Sabia que eren els millors
versos i les millors proses que s’escrivien en el català popular i culte que
renaixia. Per això, a partir del moment que va saber que la Renaixença catalana
estava guanyada amb ell, Àngel Guimerà, Narcís Oller i tots els qui hi havien
apostat, encapçalava la primera plana dels llibres que publicava amb el seu
logotip, un escut oval que emmarca una gran V del fons de la qual pugen una
creu com una empunyadura d’espasa i un lliri.
El pròxim 11 de setembre la V de
Vic i de la UVic i de Verdaguer serà la V de Victòria, de Volem Votar. Altrament
seria la de Vençuts, la dels arcaismes gramaticals i econòmics i polítics que
ens volen tornar als temps del franquisme.
Per no recular més lluny.
Publicat a el 9Nou el 22 d'agost
