Pàgines

dilluns, 25 d’agost de 2014

LA V DE VIC(TÒRIA): VOLEM VOTAR



La ve baixa de la Victòria del pròxim 11 de setembre em porta  al temps que apreníem d’escriure en català fora de l’escola i ens ensenyaven que Vic s’escrivia «Vic» i no pas «Vich», com volien les autoritats militars franquistes programades per a espanyolitzar els catalans. Amb aquella modesta ve baixa ens ensenyaven les primeres lletres del conflicte de Catalunya amb Espanya. Una família vigatana que va gosar repartir esqueles d’un seu difunt amb la grafia moderna, Vic, va ser castigada amb una multa i amenaçada amb sancions superiors, si reincidia. Igual que l’impressor. Anys més tard un estudiant del Col·legi Sant Miquel va ser jutjat i multat per esborrar la hac de Vic del rètol d’entrada a la ciutat.  

Encara avui n’hi ha que diuen Vitx. De bona fe, alguns. Ho llegeixen en mapes i textos editats per militants de la substitució lingüística del català pel castellà, iniciada el 1714 i periòdicament actualitzada per ministres de Madrid com l’actual d’Educació. Encara avui no es respecta la normativa ortogràfica dels topònims establerta fa més de cent anys per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans i avalada pel governs de Catalunya, quan n’hi ha hagut. El català com més arcaic i enrevessat, millor, mes aviat desapareixerà. Fins i tot havien intentat d’imposar «Vique».

A més, Pompeu Fabra era republicà i catalanista i racionalista. Ells, que tenen una “Real Acadèmia Española de la Lengua”, que, ves per on, també celebra el seu, o sigui el llur, Tricentenari, saben millor que nosaltres, els catalans, el que ens convé en matèria lingüística i com hem d’escriure els «seus» topònims catalans. També ho saben els autors de la versió espanyola de Viquipèdia, que tanquen la presentació de Vic amb aquest colofó: «En la ciudad tiene su sede la Universidad de Vich». (Quantes vegades hem protestat?).

La ve baixa del proper Onze de Setembre també em porta al logotip de la Universitat. Primer en dèiem “Escola Universitària de Mestres d’Osona”, adaptació del nom oficial establert pel BOE de Madrid: “Escuela Universitària de Formación del Profesorado de Enseñanza General Bàsica Jaime Balmes de Vic”. Més endavant érem “Estudis Universitaris de Vic”, fins que a la fi arribàvem a ser el que ens havíem proposat, “Universitat de Vic”, segons el DOG de Barcelona.

Llavors el logotip va agafar envergadura nova. Amb l’equip de disseny d’EUMO gràfic vàrem entendre que la V baixa de la ciutat havia de prendre l’envergadura corresponent, tanta com la  U d’Universitat. I les dues lletres –justament consecutives a l’abecedari– van quedar lligades, UVic. La Universitat de Vic no és sinó una de les universitats catalanes que, mort el dictador espanyol, varen renéixer tres-cents anys més tard a Girona, Lleida i Tarragona, després de ser abolides per Felip Vè. Per això la V de Vic serà la de Victòria el pròxim 11 de setembre. El sistema universitari català té la millor oportunitat històrica, després de la destrucció de 1714-17, de renéixer sobre les pròpies bases al servei de la Ciència i de la Nació.    

I la V de Victòria em porta també a  Verdaguer. Els coneixedors dels seus manuscrits sabem com escrivia la V del seu cognom. Un gran tascó obert en amunt amb dos braços que volen abraçar l’infinit i conflueixen en el vèrtex per a esberlar. Un professor que posava en dubte el talent del jove escriptor i no creia en la Renaixença catalana, es burlava del seu segon cognom, Santaló, i li deia Sant Talòs. Verdaguer el desafià  signant sempre amb una gran V sota els seus versos i proses. Sabia que eren els millors versos i les millors proses que s’escrivien en el català popular i culte que renaixia. Per això, a partir del moment que va saber que la Renaixença catalana estava guanyada amb ell, Àngel Guimerà, Narcís Oller i tots els qui hi havien apostat, encapçalava la primera plana dels llibres que publicava amb el seu logotip, un escut oval que emmarca una gran V del fons de la qual pugen una creu com una empunyadura d’espasa i un lliri.

El pròxim 11 de setembre la V de Vic i de la UVic i de Verdaguer serà la V de Victòria, de Volem Votar. Altrament seria la de Vençuts, la dels arcaismes gramaticals i econòmics i polítics que ens volen tornar  als temps del franquisme. Per no recular més lluny.



Publicat a el 9Nou el 22 d'agost