I encara setmana hipervigatana de Festa Major: sant Miquel patró i [sant]
Balmes copatró. Vaig passar de Sant Miquel Col·legi a Balmes Escola
Universitària de Mestres. Però em quedo amb Llucià i Marcià i Aurèlia i el seu
inventor Verdaguer. Quina sort que no el fessin sant! Què va fer o què no va
fer el més gran filòsof de... Vic, que no hagi arribat als altars, però hi
arribés fàcilment sant Miquel Argemí? El dia 9 de juliol, data sagrada de la mort
de Balmes, partida doble: a la sessió del Consell Consultiu de la Universitat
tenim debat a fons sobre la coratjosa operació Vic-Manresa de federació
universitària. Brillant defensa de la tesi per part de Joan Turró (FUB de Vic),
el rector Jordi Montanya (UVic) i Valentí Martínez (UManresa) enfront d’un
Joaquim Triadú, posat a fer de fiscal. Caldrà fer gestió d’emocions, suggereix
Joan Masnou, vicerector expert en relacions internacionals, i ho corroboren
Pere Fons i Daniel Giralt-Miracle. Després el doctor Josep Arimany presenta el
seu programa Vic, ciutat universitària.
Al vespre culmina l’acte anual del culte balmesià: un altre doctor, Francesc
Codina, que tanca el quatrienni del seu brillant deganat de la Facultat
d’Educació, és l’escollit per a pronunciar la lliçó-conferència anual sobre
Balmes a la Sala de la Columna de l’Ajuntament: Balmes i la Universitat. La seva, la Universitat de Felip Vè, la de Cervera, on Balmes va estudiar, i la de
Barcelona, on no va aconseguir d’entrar de professor. L’Ajuntament li va posar
una càtedra, però de Matemàtiques. Pobre Balmes! No es mereixia tanta dissort!
Codina en subratlla una ceguesa difícil d’entendre en un intel·lectual com ell.
De tan cosmopolita com volia ser, Balmes no va veure la Renaixença de
Catalunya, suma de la Revolució Cultural amb la Revolució Industrial, la nova
força cosmopolita autèntica i transformadora de Catalunya. Si fa o no fa com
ara: com la ceguesa del pensador actual que no veu la segona Renaixença que
està transformant el país amb l’objectiu de fer-ne un nou estat d’Europa.
Balmes no és dels nostres, però és nostre, va concloure Codina.
Dijous 10 Pleniluni de fi de curs a Puig-l’agulla, santuari de
vigatans caminadors o vehiculats, devots
o indevots. I de no vigatans. Pujada vespral des de Vilalleons pel bosc
d’alzines i de roques molsoses i, havent sopat, baixada nocturna a la claror de
la lluna, que no fa el ple avui sinó demà passat, però és més lluminosa que
mai. Les pluges passades han netejat l’aire fins i tot de la contaminació
lumínica. O és l’estalvi de la factura de la llum? Deixem l’arbrat de
Puig-l’agulla, entrem a la foscor de la nit i, de sobte, en tombar el camí sota
casa dels Anguera-Vigatà, la presència del Montseny emergeix grandiosa,
il·luminada, il·luminadora, i sembla com si la lluna extragués de la muntanya
una orquestra que fes sonar allò de Richard Strauss, Així parlà Zaratustra de Friedrich Nietzsche. Sí, allò del 2001: Una Odissea de l’Espai, que feia
dir a Stanley Kubrick: La música ha somiat massa
temps; volem fer-nos somiadors desperts i conscients.
Com la lluna, tampoc nosaltres tres fèiem el ple. Ens hi faltava en Jaume
Puntí, impedit per obligacions familiars, que ens ha enviat, però, un missatge
de llum. I en Ton Granero, tan i tan present, però que ens comunicava que
s’apagava la seva llum a EUMO, la muntanya de llibres i disseny des d’on ha
il·luminat la UVic al llarg de quaranta anys. I mentre contemplàvem la plana de
Vic poblada de llums i coberta de vels, ens contemplàvem nosaltres, precisos en
l’ombra que fèiem sobre l’asfalt. I m’alegrava de saber el millor diagnòstic de
llum que allunya la foscor. I ens alegrava constatar que no érem translúcids,
mentre ens dèiem que la Universitat és una lluna, un satèl·lit canviant i
mudadís, capaç, en espera de l’alba, d’il·luminar la nit, i que amb Kubrick volem fer-nos somiadors desperts i conscients.
Dimecres 9. Clima bigarrat, de components discordants, el de final de
curs. Sempre igual, sempre nou. Més de la meitat de la població és carn de
calendari escolar estiuenc. S’hi barreja la calor amb notes d’exàmens, turisme
acadèmic amb temporals d’estiu. S’hi fa balanç-revisió del curs que s’acaba i
previsió de places per al curs vinent. La mare dels ous del sistema
universitari, pre- i post-. La Universitat és una empresa emprenedora
d’aprenents d’empresari emprenedors.
