dimarts, 15 de juliol de 2014

FI DE CURS AMB PLE DE LLUNA






I encara setmana hipervigatana de Festa Major: sant Miquel patró i [sant] Balmes copatró. Vaig passar de Sant Miquel Col·legi a Balmes Escola Universitària de Mestres. Però em quedo amb Llucià i Marcià i Aurèlia i el seu inventor Verdaguer. Quina sort que no el fessin sant! Què va fer o què no va fer el més gran filòsof de... Vic, que no hagi arribat als altars, però hi arribés fàcilment sant Miquel Argemí? El dia 9 de juliol, data sagrada de la mort de Balmes, partida doble: a la sessió del Consell Consultiu de la Universitat tenim debat a fons sobre la coratjosa operació Vic-Manresa de federació universitària. Brillant defensa de la tesi per part de Joan Turró (FUB de Vic), el rector Jordi Montanya (UVic) i Valentí Martínez (UManresa) enfront d’un Joaquim Triadú, posat a fer de fiscal. Caldrà fer gestió d’emocions, suggereix Joan Masnou, vicerector expert en relacions internacionals, i ho corroboren Pere Fons i Daniel Giralt-Miracle. Després el doctor Josep Arimany presenta el seu programa Vic, ciutat universitària.


Al vespre culmina l’acte anual del culte balmesià: un altre doctor, Francesc Codina, que tanca el quatrienni del seu brillant deganat de la Facultat d’Educació, és l’escollit per a pronunciar la lliçó-conferència anual sobre Balmes a la Sala de la Columna de l’Ajuntament: Balmes i la Universitat. La seva, la Universitat de Felip Vè,  la de Cervera, on Balmes va estudiar, i la de Barcelona, on no va aconseguir d’entrar de professor. L’Ajuntament li va posar una càtedra, però de Matemàtiques. Pobre Balmes! No es mereixia tanta dissort! Codina en subratlla una ceguesa difícil d’entendre en un intel·lectual com ell. De tan cosmopolita com volia ser, Balmes no va veure la Renaixença de Catalunya, suma de la Revolució Cultural amb la Revolució Industrial, la nova força cosmopolita autèntica i transformadora de Catalunya. Si fa o no fa com ara: com la ceguesa del pensador actual que no veu la segona Renaixença que està transformant el país amb l’objectiu de fer-ne un nou estat d’Europa. Balmes no és dels nostres, però és nostre, va concloure Codina.

Dijous 10 Pleniluni de fi de curs a Puig-l’agulla, santuari de vigatans  caminadors o vehiculats, devots o indevots. I de no vigatans. Pujada vespral des de Vilalleons pel bosc d’alzines i de roques molsoses i, havent sopat, baixada nocturna a la claror de la lluna, que no fa el ple avui sinó demà passat, però és més lluminosa que mai. Les pluges passades han netejat l’aire fins i tot de la contaminació lumínica. O és l’estalvi de la factura de la llum? Deixem l’arbrat de Puig-l’agulla, entrem a la foscor de la nit i, de sobte, en tombar el camí sota casa dels Anguera-Vigatà, la presència del Montseny emergeix grandiosa, il·luminada, il·luminadora, i sembla com si la lluna extragués de la muntanya una orquestra que fes sonar allò de Richard Strauss, Així parlà Zaratustra de Friedrich Nietzsche. Sí, allò del 2001: Una Odissea de l’Espai, que feia dir a Stanley Kubrick: La música ha somiat massa temps; volem fer-nos somiadors desperts i conscients.

Com la lluna, tampoc nosaltres tres fèiem el ple. Ens hi faltava en Jaume Puntí, impedit per obligacions familiars, que ens ha enviat, però, un missatge de llum. I en Ton Granero, tan i tan present, però que ens comunicava que s’apagava la seva llum a EUMO, la muntanya de llibres i disseny des d’on ha il·luminat la UVic al llarg de quaranta anys. I mentre contemplàvem la plana de Vic poblada de llums i coberta de vels, ens contemplàvem nosaltres, precisos en l’ombra que fèiem sobre l’asfalt. I m’alegrava de saber el millor diagnòstic de llum que allunya la foscor. I ens alegrava constatar que no érem translúcids, mentre ens dèiem que la Universitat és una lluna, un satèl·lit canviant i mudadís, capaç, en espera de l’alba, d’il·luminar la nit, i que amb Kubrick volem fer-nos somiadors desperts i conscients.



Dimecres 9. Clima bigarrat, de components discordants, el de final de curs. Sempre igual, sempre nou. Més de la meitat de la població és carn de calendari escolar estiuenc. S’hi barreja la calor amb notes d’exàmens, turisme acadèmic amb temporals d’estiu. S’hi fa balanç-revisió del curs que s’acaba i previsió de places per al curs vinent. La mare dels ous del sistema universitari, pre- i post-. La Universitat és una empresa emprenedora d’aprenents d’empresari emprenedors.