dimarts, 8 de juliol del 2014

5-6 DE JULIOL










Cap de setmana antiwertià després de lectures de poesia postdosmilcatorzeres.

És interessant de descobrir que no és pas el mateix llegir poesia de país ara que l'any passat, abans que després de 2014. La dels poetes catalans o traduïts en llengua del país. Abans hi ha la interferència de tres segles sota la llosa de 1714. D'ara en endavant hi ha lectura postsindromàtica. Verdaguer, per exemple, o Maragall o Riba ara sonen diferent. Allò del Canigó no el tiraran a terra, no esbrancaran l’altívol Pirineu ho sento més com una premonició que com un sospir. 

Dissabte a Centelles resistència antiwertiana amb Joan Vinyoli. Exposició de pintures de Jordi Sarrate, a qui va confiar els Cants d’Abelone en temps que Reduccions ens feia moure en cerca d’originals. Conferència de Lluís Solà, vehement en la proclamació de la poesia paraula contra la vida silenci, contra el xerroteig del BOE wertià que ens vol emmudir. Abraçades amb amics de llarga distància, Montserrat i Albert Grau, Josep Vilà i, sota els plàtans del passeig de La Violeta, Assumpta Vall-llobera, l’amiga indefectible que ens convida a un pa amb tomàquet amb pernil excel·lent, de femella, que és més bo.

Diumenge més violeta al cinema: el film Violette en versió original subtitulada en català. Meravella.  Tot un curs de iiteratura francesa del segle XX amb Violette Leduc i Simone de Beauvoire, Jean Genet i Albert Camus, Jean Paul Sartre i Jean Cocteau. Bany d’història de l’edició de llibres amb Gallimard. Lliçó de vida contra la mort nazi a la França ocupada, contra el terror de la vida d’una dona que es resisteix a acceptar que les coses no canvïin mai. Contra incultura wertiana, més cultura antiwertiana.