LECTOR LLEGIT

Hi ha lectors que llegeixen llibres. Hi ha llibres que llegeixen lectors. O lectors que són llegits pels llibres. Aquest deu ser el significat últim de «llegit», quan diem d’algú que és molt llegit. Com quan diem d’algú que és «viatjat», donem a entendre no únicament que ha viatjat molt, sinó que els viatges l’han determinat. Un lletrat seria un devorat per les lletres?
Vida activa dels llibres. No, no som pas nosaltres que «devorem» els llibres: són ells que ens devoren, prenent-nos les hores del dia i de la nit, menjant-se’ns l’espai vital de casa, ocupant-nos els àmbits de l’esperit. Seria el «lletrat» un llegit?
(Robert Solé sobre William Marx, Vie du lettré. Le Monde, 21.03.09)

foto: Chema Madoz

BENVOLGUT EDITOR, ESTIMAT PARE

Si això fos una pel·lícula, se’ns veuria l’any 2000 discutint la meva traducció de Ex-libris. Confessions d’una lectora, que va començar la línia literària de la col·lecció “Capsa de Pandora”, que va néixer mentre jo era a Eumo Editorial. La filla traducora ajudada pel pare traductor.
I, si això fos una pel·lícula, la següent seqüència seria 7 o 8 anys més tard I a la imatge hi seríem tots dos rodejats dels teus projectes editorials, jo amb un manuscrit teu a la mà amb tot d’anotacions meves al marge: la filla editora editant el pare editor; i en l’altra mà un contracte voraç que t’ha fet algun editor per publicar el teu darrer llibre: la filla agent assessorant el pare autor.
(De la semblança Benvolgut editor, estimat pare, de Carlota Torrents, en ocasió del lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat de Vic a Ricard Torrents el dia 20 de març de 2009. Ajuntament de Vic: 2009. Col·lecció Parlaments, 60, pàgs. 39-45)
……………

DEFINICIÓ D'ESCRIPTOR

Diu que Thomas Mann al Llibre d’or de Venècia va escriure: "Un escriptor és algú a qui escriure costa més que a l’altra gent". Diu que Wilamowitz hi va afegir: "Doncs, llavors que ho deixi estar". Dann soll er’s doch bleiben lassen.
Una altra definició diu: "Un escriptor és algú a qui escriure costa tant com als lectors de llegir-lo". I la correcció afegida: "Vet aquí perquè n'hi ha que tenen tants lectors i n'hi ha que en tenen tan pocs".

EL ROURE, EL POETA I EL FILÒSOF

Friedrich Schiller

SPINOZA
Aquí jeu un roure estassat,
La seva capçada hauria besat els núvols,
Jeu aquí a terra – per què?
Als pagesos, sento a dir, els calia
La seva bona fusta per a la construcció
I per això el van abatre.

Poesieta que no passa de ser la constatació aparentment banal d’un fet de la vida quotidiana: uns pagesos necessiten fusta per a bastir-se una casa i tallen un roure, el primer que troben, que resulta el més bell i alt, tant que arribava als núvols.
L’espaterrant és que la poesieta la signi Schiller, poeta alt com el roure, tant que li posa per títol “Spinoza”, del qual emergeix la figura fascinant del filòsof del Deus sive Natura (Déu o sigui la Natura) i d'"el bo igual a l’útil". La bellesa del roure val per la utilitat de la fusta, que també és bella. Poetes! Filòsofs!

MASHA KALÉKO LLEGIA POESIES DE MASHA KALÉKO

(A Pep Vernis)
De Postals a gent que t’estimes
Escriu-les amb la lletra més bonica que tinguis
1
A algú, que prou raó
té d’estar trist(a).

Quan un(a) està trist(a),
–ho saben totes les criatures–
s’apaguen les estrelles
com espelmes quan el vent bufa
i el teu cor sona buit!
Qui, sí, qui
voldria estar trist(a),
tot(a) sol(a),
rere les seves parets
plenes de tristor…?

Sisplau,
sisplau,
no estiguis trist(a)!

No era cap lirisme grandiós. Era el to sensible i descarat, trist i petulant del Berlin de just abans de Hitler. Declamava aquestes poesies amb la impostació de veu pròpia d’una ensenyant, baixet i amb entonament, com per comunicar-te algun missatge: escola de la vida. Arribava fins a la mesurada severitat de la senyora mestra d’escola. Masha Kaléko deia poesies – de Masha Kaléko. (Horst Krüger)

COMPARTIR LLIBRES

Compartir llibres. Compartir casa.

Del viatge d’uns dies a Suïssa (Zuric i Arosa) m’he endut dues descobertes d’aquelles de retard lamentable i alhora reconfortant. Val més tard que mai. En arribar a casa seva a Zuric, l’amiga Susanne em passa alguns llibres que –diu– em poden interessar. També l’hi faig jo quan ella ve a casa. Trobo que llegir un llibre que et passa l’amic o l’amiga a casa seva fa una lectura compartida diferent, dóna un plus de no sé què, de confiança, intimitat, promiscuïtat, al fet de compartir casa seva com a hoste. Agafo a l’atzar Uwe Timm, Die Entdeckung der Currywurst / El descobriment de la salsitxa de curry, i Mascha Kaléko, Die paar leuchtenden Jahre / El parell d’anys lluminosos. Me’ls enduc a Arosa, al cor dels Grisons, i llegeixo el primer en hores que robo a la fruïció del mar de neu que ens envolta. La radiant bellesa dels paisatges alpins accentua la trista fascinant sordidesa de la història de guerra i postguerra que s’hi narra. M’oblido del segon, però me’l trobo a la bossa d’equipatge de retorn a casa a Barcelona. Tant si me l’hi vaig deixar jo inadvertidament com si ho va fer la Susanne intencionadament, m’he posat a llegir-lo d’aquella manera que es llegeixen alguns llibres marcats, que et vénen a les mans sense buscar-los, al contrari, és com si ells et busquessin a tu per portar-te un missatge.