De Postals a gent que t’estimes
Escriu-les amb la lletra més bonica que tinguis
1
A algú, que prou raó
té d’estar trist(a).
Quan un(a) està trist(a),
–ho saben totes les criatures–
s’apaguen les estrelles
com espelmes quan el vent bufa
i el teu cor sona buit!
Qui, sí, qui
voldria estar trist(a),
tot(a) sol(a),
rere les seves parets
plenes de tristor…?
Sisplau,
sisplau,
no estiguis trist(a)!
No era cap lirisme grandiós. Era el to sensible i descarat, trist i petulant del Berlin de just abans de Hitler. Declamava aquestes poesies amb la impostació de veu pròpia d’una ensenyant, baixet i amb entonament, com per comunicar-te algun missatge: escola de la vida. Arribava fins a la mesurada severitat de la senyora mestra d’escola. Masha Kaléko deia poesies – de Masha Kaléko. (Horst Krüger)
