Friedrich SchillerAquí jeu un roure estassat,
La seva capçada hauria besat els núvols,
Jeu aquí a terra – per què?
Als pagesos, sento a dir, els calia
La seva bona fusta per a la construcció
I per això el van abatre.
Poesieta que no passa de ser la constatació aparentment banal d’un fet de la vida quotidiana: uns pagesos necessiten fusta per a bastir-se una casa i tallen un roure, el primer que troben, que resulta el més bell i alt, tant que arribava als núvols.
L’espaterrant és que la poesieta la signi Schiller, poeta alt com el roure, tant que li posa per títol “Spinoza”, del qual emergeix la figura fascinant del filòsof del Deus sive Natura (Déu o sigui la Natura) i d'"el bo igual a l’útil". La bellesa del roure val per la utilitat de la fusta, que també és bella. Poetes! Filòsofs!
