Compartir llibres. Compartir casa.
Del viatge d’uns dies a Suïssa (Zuric i Arosa) m’he endut dues descobertes d’aquelles de retard lamentable i alhora reconfortant. Val més tard que mai. En arribar a casa seva a Zuric, l’amiga Susanne em passa alguns llibres que –diu– em poden interessar. També l’hi faig jo quan ella ve a casa. Trobo que llegir un llibre que et passa l’amic o l’amiga a casa seva fa una lectura compartida diferent, dóna un plus de no sé què, de confiança, intimitat, promiscuïtat, al fet de compartir casa seva com a hoste. Agafo a l’atzar Uwe Timm, Die Entdeckung der Currywurst / El descobriment de la salsitxa de curry, i Mascha Kaléko, Die paar leuchtenden Jahre / El parell d’anys lluminosos. Me’ls enduc a Arosa, al cor dels Grisons, i llegeixo el primer en hores que robo a la fruïció del mar de neu que ens envolta. La radiant bellesa dels paisatges alpins accentua la trista fascinant sordidesa de la història de guerra i postguerra que s’hi narra. M’oblido del segon, però me’l trobo a la bossa d’equipatge de retorn a casa a Barcelona. Tant si me l’hi vaig deixar jo inadvertidament com si ho va fer la Susanne intencionadament, m’he posat a llegir-lo d’aquella manera que es llegeixen alguns llibres marcats, que et vénen a les mans sense buscar-los, al contrari, és com si ells et busquessin a tu per portar-te un missatge.
Del viatge d’uns dies a Suïssa (Zuric i Arosa) m’he endut dues descobertes d’aquelles de retard lamentable i alhora reconfortant. Val més tard que mai. En arribar a casa seva a Zuric, l’amiga Susanne em passa alguns llibres que –diu– em poden interessar. També l’hi faig jo quan ella ve a casa. Trobo que llegir un llibre que et passa l’amic o l’amiga a casa seva fa una lectura compartida diferent, dóna un plus de no sé què, de confiança, intimitat, promiscuïtat, al fet de compartir casa seva com a hoste. Agafo a l’atzar Uwe Timm, Die Entdeckung der Currywurst / El descobriment de la salsitxa de curry, i Mascha Kaléko, Die paar leuchtenden Jahre / El parell d’anys lluminosos. Me’ls enduc a Arosa, al cor dels Grisons, i llegeixo el primer en hores que robo a la fruïció del mar de neu que ens envolta. La radiant bellesa dels paisatges alpins accentua la trista fascinant sordidesa de la història de guerra i postguerra que s’hi narra. M’oblido del segon, però me’l trobo a la bossa d’equipatge de retorn a casa a Barcelona. Tant si me l’hi vaig deixar jo inadvertidament com si ho va fer la Susanne intencionadament, m’he posat a llegir-lo d’aquella manera que es llegeixen alguns llibres marcats, que et vénen a les mans sense buscar-los, al contrari, és com si ells et busquessin a tu per portar-te un missatge.