dimecres, 14 de novembre de 2012

EN DEFENSA PRÒPIA... I DELS ALTRES


Palau Moja, sala del vigatà










El format de la presentació d’En defensa pròpia, de Verdaguer, llibre escàndol i bestseller de la seva època, va ser un encert. En primer lloc per l’escenari, el Palau Moja, residència dels marquesos de Comillas, centre de l’activitat del seu almoiner i conseller i espai llegendari on es va cuinar la glòria i la derrota, la pujada i la caiguda del poeta nacional de la Catalunya de la Revolució Industrial. Pastera on es van pastar els pans que Verdaguer repartiria en forma d’articles «en defensa pròpia», però també en defensa dels infants a qui no arribaven els panets del marquès Amtonio Lòpez i de tots els indefensos com ell. Un segon encert fou la lectura intercalada de passatges dels articles del poeta, com el comunicat inicial on demana justícia interpel·lant “la gent honrada de Barcelona” o la carta a la marquesa proposant-li que, ja que no tenia fills, es dediqués als infants pobres fent obres de caritat. La lectura d’aquells fragments feia ressonar en aquelles estances no sols la prosa combativa del genial escriptor sinó que, barrejant-se amb el sorolls urbans de la Rambla i els tocs de les campanes de l’església de Betlem, ens emboirava l’aire de la Barcelona de l’època, la de Verdaguer i del marquès de Comillas, coneguda com “la ciutat de les bombes” o de “la febre d’or”, i ens situava en el de la nostra època, la de la crisi i de la independència.

(Nota a la presentació de l’edició crítica d’En defensa pròpia a la sala del Vigatà del Palau Moja el 8.11.2012).