Àngel de Serrabona, Lleona de Cuixà, Eva i Adam d’Elna!
Com enténs que tanta bellesa no decaigui,
emmenada aigües estètiques avall, taliban-buixismes bèl·lics avall?
Ans al contrari, com enténs que tanta bellesa, tan fràgil, perduri
cegueses a través, polítiques a través, generacions a través?
Bellesa vincladissa, jonc de l’aiguat! Aquí et sento créixer.
Contra les lletjors immenses que ens inunden t’alces
vigent en la nova mirada dels acabats d’arribar.
Et vincles al pas de l’arrogància del nord, de la ufanor ensuperbida del sud,
i et gronxes de nou vibrant a les ventades dels temps.
Bellesa que fuges dels capitells de Serrabona, d’Elna, de Cuixà,
per venir als meus ulls a protegir-te de l’oblit.
No, a protegir-me de l’oblit de tu.
Que s’assequin els meus ulls si mai deixaven de retenir-te!
Ubi sunt, Cinto, els canigons elegíacs, eufòrics?
En quins riberals de nostàlgia, Josep Sebastià, vindrà a cantar perdiu?
Salut! Ruïnes triomfants contra palaus acabats d’estrenar!
Ens signifiqueu en la mirada on caleu focs de Sant Joan.
A Miquela Valls i a Joan Peitaví en les V Jornades d’Intercanvi Cultural al Rosselló i el Conflent els dies 10, 11 i 12 d’octubre de 2009. I als cinquanta-dos participants.
Societat Verdaguer. Societat Catalana de Llengua i Literatura. Institució de les Lletres Catalanes.
