El color dels meus somnis és un llibre apassionant de Joan Miró. Vol dir que és d'aquells que et poden agafar. El pintor, tan reservat, per no dir vergonyós, tan poc donat a explicar-se de paraula o per escrit, surt del mutisme i s’esplaia desinhibidament en «Converses amb Georges Raillard». Aquest crític sagaç de literatura alhora que d’art, suma l’interès per les relacions entre la creació poètica i la creació plàstica amb el coneixement del context català de Joan Miró. Raillard va dirigir l’Institut Francès de Barcelona de 1964 a 1969 i el va convertir en un focus de resistència a la dictadura franquista.
Ningú tan indicat com Raillard per a estirar la llengua al pintor esmunyedís, que fins llavors es resistia a «exterioritzar-se». Miró-Raillard, doncs, no ens ofereixen un simple interviu, sinó un diàleg autèntic a la manera de Plató, i no solament sobre art i artistes sinó sobre la vida i l’obra d’un dels més grans creadors del segle XX, sobre la seva projecció internacional, sobre les seves arrels en la llengua catalana i en les terres de Catalunya i Mallorca, sobre el seu combat contra «la desídia mental» i la seva lluita «per un alliberament general de l’esperit».
Encara un altre motiu d’interès: aquestes converses entre el pintor i el crític varen tenir lloc a Palma i a Barcelona uns dies de novembre i desembre de 1975, mentre l’agonia i mort del general Franco posaven una fi "ubuesca" a la llarga nit negra, sense color, de la dictadura militar.
Publicades en francès el 1977, per què les «confessions» de Joan Miró ens arriben tan tard, als seus destinataris naturals? Servituds i misteris de l’edició en català. La traducció de Joaquim Sala-Sanahuja és un valor afegit. El temps perdut es perd per sempre, però la segona oportunitat dels bons llibres també per sempre els recupera. El color dels somnis de Joan Miró és dels que no deixa ni es destenyeix. Com els seus colors primaris. Com el color dels seus mots i frases i silencis de dialogant. Benvingut Joan Miró al món de l’escriptura/literatura. La paraula dels teus diàlegs és com el color dels teus somnis.
Ningú tan indicat com Raillard per a estirar la llengua al pintor esmunyedís, que fins llavors es resistia a «exterioritzar-se». Miró-Raillard, doncs, no ens ofereixen un simple interviu, sinó un diàleg autèntic a la manera de Plató, i no solament sobre art i artistes sinó sobre la vida i l’obra d’un dels més grans creadors del segle XX, sobre la seva projecció internacional, sobre les seves arrels en la llengua catalana i en les terres de Catalunya i Mallorca, sobre el seu combat contra «la desídia mental» i la seva lluita «per un alliberament general de l’esperit».
Encara un altre motiu d’interès: aquestes converses entre el pintor i el crític varen tenir lloc a Palma i a Barcelona uns dies de novembre i desembre de 1975, mentre l’agonia i mort del general Franco posaven una fi "ubuesca" a la llarga nit negra, sense color, de la dictadura militar.
Publicades en francès el 1977, per què les «confessions» de Joan Miró ens arriben tan tard, als seus destinataris naturals? Servituds i misteris de l’edició en català. La traducció de Joaquim Sala-Sanahuja és un valor afegit. El temps perdut es perd per sempre, però la segona oportunitat dels bons llibres també per sempre els recupera. El color dels somnis de Joan Miró és dels que no deixa ni es destenyeix. Com els seus colors primaris. Com el color dels seus mots i frases i silencis de dialogant. Benvingut Joan Miró al món de l’escriptura/literatura. La paraula dels teus diàlegs és com el color dels teus somnis.
