dijous, 22 de gener del 2009

DE VERD(E)GUER INNOCU A RO(L)DOREDA VERINOSA

La lectura intertextual porta a vegades a trobar artefactes com «El mitema del jardí en Verdaguer i en Rodoreda» que tracen línies de gran recorregut que s'encreuen i s'encavalquen. Les unes van de l’èpica de L’Hort de les Hespèrides fins a la mística dels Jardins de Salomó passant per l’hort-jardí de Rosalia que «de matí se’n baixa a l’hort a collir los clavellets i satalies». Les altres van de la fabulació en cascada de Jardí vora el mar fins a la simbologia onírica de Viatges i flors passant pel «Jardí de tots els jardins» de les torres de Sant Gervasi on Rodoreda tenia la seva amb jardí i amb monument a Verdaguer inclòs.
Altres vegades de la lectura intertextual n’emergeixen suggeridors etimemes: Verdaguer (Verdeguer) és un nom masculí, derivat de viridis, verd, que vol dir lloc herbós, on hi ha bardisses en abundor, plantes i matolls de tota mena. Rodoreda (Roldoreda) és un nom femení, igualment col·lectiu, que indica un lloc on hi ha roldors, arbust de fulles que contenen taní i s’usen en blanqueria, de flors verdoses en raïms i de fruits semblants a les móres.
Mentre un verdeguer és innocu, llevat que hi hagi ortigues o esbarzers i calgui passar-hi, el roldor és màximament tòxic i fàcil d’enganyar-s’hi a la vora dels camins. Els seus fruits passen del vermell al negre i es poden confondre amb les móres. La ingesta del roldor és mortal.
molt més sobre "botànica" aquí.