64 Geriagogia
Ara que sóc gran com la gent de l’Aula de la Gent Gran, la pedagogia, que és «la ciència o art d’ensenyar i d’educar els infants», em sembla més plena de sentit que mai. El diccionari la defineix «ciència o art», desarmant així els qui es barallarien per una de les dues parts, com igualment li dóna la missió «d’ensenyar i d’educar», per no disgustar ni els que van d’ensenyants ni els que van d’educadors. En canvi, la definició queda curta amb «els infants». Els adults o postadults que no tornaríem mai a ser infants també entrem en la ciència i l’art d’ensenyar i ser ensenyats, d’educar i ser educats.
65 Joc etern
L’afany d’anar a la captura d’energies originals devia venir de la idea de Riba sobre «els moviments de resistència, d’alliberament, de tornada a les arrels profundes, mudes, anònimes de la nació», paral·lela de la de Novalis sobre el «retorn a la pròpia ànima com a la més antiga pàtria». Germanisme no és germanofília. Fou una opció de l’atzar. Primer foren els francesos, després els italians, els anglesos i, per últim, els alemanys, i transversalment grecs, llatins i hebreus. «El vent del retorn que m’exaltà» venia de descobrir la dimensió política de la vocació intel·lectual.
66 Triar
En un càrrec hi ha fracassos que són motius de joia tant com els èxits. No aconseguir de fer entendre un projecte en seria un, quan fer-lo entendre vol dir rebaixar-lo. Un càrrec és disposar de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment i d’opcions de cridar-hi col·legues a formar equip de (di)recció. Qui hi és cridat és tan lliure de triar com qui el crida. Tota vocació és aposta, llibertat sobre llibertat, però també risc sobre risc. El millor èxit i el pitjor fracàs tenen origen comú, triar i deixar-se triar. Però ningú de fora en té la clau, perquè el castell de la llibertat s’obre per dins.
Lluís Tort i Terrés: «L’Aula de la Gent Gran de la Universitat de Vic»; Joan Triadú: «Ricard Torrents a la cruïlla del seu mestratge»; Montse Vilalta: «Ricard Torrents, rector», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
Ara que sóc gran com la gent de l’Aula de la Gent Gran, la pedagogia, que és «la ciència o art d’ensenyar i d’educar els infants», em sembla més plena de sentit que mai. El diccionari la defineix «ciència o art», desarmant així els qui es barallarien per una de les dues parts, com igualment li dóna la missió «d’ensenyar i d’educar», per no disgustar ni els que van d’ensenyants ni els que van d’educadors. En canvi, la definició queda curta amb «els infants». Els adults o postadults que no tornaríem mai a ser infants també entrem en la ciència i l’art d’ensenyar i ser ensenyats, d’educar i ser educats.
65 Joc etern
L’afany d’anar a la captura d’energies originals devia venir de la idea de Riba sobre «els moviments de resistència, d’alliberament, de tornada a les arrels profundes, mudes, anònimes de la nació», paral·lela de la de Novalis sobre el «retorn a la pròpia ànima com a la més antiga pàtria». Germanisme no és germanofília. Fou una opció de l’atzar. Primer foren els francesos, després els italians, els anglesos i, per últim, els alemanys, i transversalment grecs, llatins i hebreus. «El vent del retorn que m’exaltà» venia de descobrir la dimensió política de la vocació intel·lectual.
66 Triar
En un càrrec hi ha fracassos que són motius de joia tant com els èxits. No aconseguir de fer entendre un projecte en seria un, quan fer-lo entendre vol dir rebaixar-lo. Un càrrec és disposar de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment i d’opcions de cridar-hi col·legues a formar equip de (di)recció. Qui hi és cridat és tan lliure de triar com qui el crida. Tota vocació és aposta, llibertat sobre llibertat, però també risc sobre risc. El millor èxit i el pitjor fracàs tenen origen comú, triar i deixar-se triar. Però ningú de fora en té la clau, perquè el castell de la llibertat s’obre per dins.
Lluís Tort i Terrés: «L’Aula de la Gent Gran de la Universitat de Vic»; Joan Triadú: «Ricard Torrents a la cruïlla del seu mestratge»; Montse Vilalta: «Ricard Torrents, rector», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
