diumenge, 2 de setembre del 2007

PUNTERS 23

67 Enjondre
Atès que la defensa de la idea que les universitats dels Països Catalans siguin la Universitat Catalana i que els seu centres de recerca siguin la Recerca Catalana troba dificultats a l’hora d’expressar-se fins i tot entre la «comunitat científica/universitària catalana», caldria per ventura adoptar la mesura cautelar que diu que val més no defensar una idea abans que defensar-la inoportunament? O, per contra, no cal continuar reafirmant l’utòpic en les nostres vides d’universitaris i recercadors? Enfront de tant realisme, no ens cal anar enjondre en cerca d’una altra realitat?

68 Sis més un
Domini del set. Nascut el 1937. Estudis començats el 1947. Continuats a l’estranger el 1957. Acabats el 1967. La dècada dels 70 al 79, pletòrica: filla Carlota, «Sis Joans», «Paraula menor», Col·legi de Sant Miquel, Escola Universitària de Mestres, Reduccions, Filologia Catalana, Hipèrion, Sota la roda. El gran 7 del 87: Estudis Universitaris de Vic, Infermeria i Empresarials. El grandiós 7 del 97: Universitat de Vic. El 7 del 2007: setena dècada. Setantí. Ram miscel·lani de setanta flors

69 L’aporema
Escriure és a vegades simple prolongació de l’acció, com a la inversa sovint és l’acció que prolonga l’escriptura. Torna l’aporema: al principi era la paraula o era l’acció? La síntesi és en el triangle: paraula-acció-escriptura. O en el cercle: professor que ensenya professant-rector que actua regint-escriptor que literaturitza escrivint. Una obra literària no deriva pas de la biografia de l’autor, però n’és inseparable. S’inventen l'una a l'altra com els amants. Enfront de les incerteses de l’existència en el món contemporani ens queda el baluard de la literatura. Tota: la que escrius, la que llegeixes.

Ricard Torrents: «Què és la Universitat o de la conveniència de rellegir Humbold»; M. Àngels Verdaguer: «Cronologia de Ricard Torrents»; Miquel Tuneu: «Bibliografia de Ricard Torrents», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.