61 Recció
Si el director dirigeix, el rector regeix. L’un té la direcció, però l’altre no té pas la recció, propietat lingüística de determinades paraules sintàcticament interdependents. Per què uns verbs són transitius i regeixen acusatiu, mentre uns altres queden intransitius, tancats en ells mateixos? Com la (In)Transició del franquisme. I encara hi ha el rei, que ni dirigeix ni regeix, sinó que regna, verb intransitiu. Quina estranya solidaritat, quina misteriosa afinitat lliga unes paraules amb unes altres? Succeir o precedir en un càrrec és com l’abans i el després d’un enllaç sintàctic?
62 L’indret
La localització com a art, consistent a trobar llocs implicats en l’acció del film, deu ser apassionant. És descobrir l’encaix de l’acció amb el lloc que la conté. És crear la seqüència. Si reïx, l’art de la localització transforma el lloc en indret, un lloc únic que porta l’acció com a marca humana. L’indret és el punt on temps i espai s’interseccionen per esdevenir el temps espai i l’espai temps. «L’home que se’n va del seu indret» era per a Espriu «com l’ocell que deixa el niu». Hi ha llocs i accions que mai no faran un indret per més que sigui als mapes. N’hi ha que fan l’indret que no és als mapes.
63 Goliats intel·ligents
Oi, Toni, que hem fracassat com a generació en l’intent de construir un sistema nacional d’ensenyament? Oi que no sembla pas que la generació que ens ha succeït triomfi? Però potser no és això. Potser entre tanta identitat líquida també s’ha liquat el projecte d’escola i universitat catalanes. Potser ni tan sols la cohesió social ja no és cap prioritat. Potser l’autocrítica, si no el cinisme, ens ajudarà a suportar el dolor de la derrota. No n’hem sabut. Havíem oblidat que érem davids que ens les havíem amb goliats intel·ligents. M’apunto a retrobar l’astúcia salvadora en la pedagogia.
David Serrat: «Els meus quatre anys a la Universitat de Vic»; Lluís Solà: «El lloc I l’acció»; Antoni Tort: «La raó educativa. Ricard torrents I la pedagogia», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
Si el director dirigeix, el rector regeix. L’un té la direcció, però l’altre no té pas la recció, propietat lingüística de determinades paraules sintàcticament interdependents. Per què uns verbs són transitius i regeixen acusatiu, mentre uns altres queden intransitius, tancats en ells mateixos? Com la (In)Transició del franquisme. I encara hi ha el rei, que ni dirigeix ni regeix, sinó que regna, verb intransitiu. Quina estranya solidaritat, quina misteriosa afinitat lliga unes paraules amb unes altres? Succeir o precedir en un càrrec és com l’abans i el després d’un enllaç sintàctic?
62 L’indret
La localització com a art, consistent a trobar llocs implicats en l’acció del film, deu ser apassionant. És descobrir l’encaix de l’acció amb el lloc que la conté. És crear la seqüència. Si reïx, l’art de la localització transforma el lloc en indret, un lloc únic que porta l’acció com a marca humana. L’indret és el punt on temps i espai s’interseccionen per esdevenir el temps espai i l’espai temps. «L’home que se’n va del seu indret» era per a Espriu «com l’ocell que deixa el niu». Hi ha llocs i accions que mai no faran un indret per més que sigui als mapes. N’hi ha que fan l’indret que no és als mapes.
63 Goliats intel·ligents
Oi, Toni, que hem fracassat com a generació en l’intent de construir un sistema nacional d’ensenyament? Oi que no sembla pas que la generació que ens ha succeït triomfi? Però potser no és això. Potser entre tanta identitat líquida també s’ha liquat el projecte d’escola i universitat catalanes. Potser ni tan sols la cohesió social ja no és cap prioritat. Potser l’autocrítica, si no el cinisme, ens ajudarà a suportar el dolor de la derrota. No n’hem sabut. Havíem oblidat que érem davids que ens les havíem amb goliats intel·ligents. M’apunto a retrobar l’astúcia salvadora en la pedagogia.
David Serrat: «Els meus quatre anys a la Universitat de Vic»; Lluís Solà: «El lloc I l’acció»; Antoni Tort: «La raó educativa. Ricard torrents I la pedagogia», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
