25 El sol s’acluca en mar de sang
Exercici sistàltic: a) llegir el vers de Verdaguer de feresa el sol s’acluca / quan los veu en mar de sang («La batalla de Lepant», 121s) i determinar, vistes les accepcions d’”aclucar-se”, si el sol s’acluca en mar de sang; b) determinar per què «sanguinós» de l’alexandrí com sanguinós cometa que pel cel s’arrossega (L’Atlàntida, IV, 43) no es troba als diccionaris; c) comparar la «sanguinitat» del sol amb la seva «rossitud» a Lo sol caduc, a palpes, buscant sos cabells rossos (Ibid.VIII, 59), Ros és lo dia; sos ulls són de flama/ té per agafa lo sol en son pit («La nit I el dia» 9s, Al Cel).
26 Enfinestrem-nos acongestats
La vocació auroral del país tot just comença amb les noces de la nit i el dia. Déu los casà i és l’aurora sa filla [que] s’enfinestra al balcó d’Orient. La fi és en el començament, l’alfa és en l’omega, l’ésser és en el desésser. Com els astres de la Via làctia que en la blavor sidèria s’acongesten («La via làctia», 22, Al Cel), és acongestant-nos que ens aplaudirem –quan lo poema de set cants fineixi– en la glòria de la múltiple i enfinestrada incomplitud amb Gaudins i Verdaguerns, Liostins i Palauerns, Foixins i Mironers.
27 L’autor i l’editor
Nous materials per a la futura monografia sobre Verdaguer i els seus editors. Hauria de començar amb un capítol inicial sobre l’estat de l’edició en català a la segona meitat del segle XIX, continuar amb capítols sobre Verdaguer autoeditor, els editors de Vic, els de Barcelona, des de la primera a l’última època, els de Perpinyà. Hi destacaria aquest capítol sobre Jaume Massó i Torrents al capdavant de les edicions de L’Avenç, que representa el primer intent de vendre Verdaguer com un autor modern(ista). Quina influència va tenir l’autor Verdaguer en l’edició, en els seus editors?
Víctor Obiols: «La sang I la posta: un cas cèlebre d’analogia poètica»; Perejaume: «Pre-Cel»; Ramon Pinyol I Torrents: «Les edicions verdaguerianes de la Tipografia “L’Avenç”», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
Exercici sistàltic: a) llegir el vers de Verdaguer de feresa el sol s’acluca / quan los veu en mar de sang («La batalla de Lepant», 121s) i determinar, vistes les accepcions d’”aclucar-se”, si el sol s’acluca en mar de sang; b) determinar per què «sanguinós» de l’alexandrí com sanguinós cometa que pel cel s’arrossega (L’Atlàntida, IV, 43) no es troba als diccionaris; c) comparar la «sanguinitat» del sol amb la seva «rossitud» a Lo sol caduc, a palpes, buscant sos cabells rossos (Ibid.VIII, 59), Ros és lo dia; sos ulls són de flama/ té per agafa lo sol en son pit («La nit I el dia» 9s, Al Cel).
26 Enfinestrem-nos acongestats
La vocació auroral del país tot just comença amb les noces de la nit i el dia. Déu los casà i és l’aurora sa filla [que] s’enfinestra al balcó d’Orient. La fi és en el començament, l’alfa és en l’omega, l’ésser és en el desésser. Com els astres de la Via làctia que en la blavor sidèria s’acongesten («La via làctia», 22, Al Cel), és acongestant-nos que ens aplaudirem –quan lo poema de set cants fineixi– en la glòria de la múltiple i enfinestrada incomplitud amb Gaudins i Verdaguerns, Liostins i Palauerns, Foixins i Mironers.
27 L’autor i l’editor
Nous materials per a la futura monografia sobre Verdaguer i els seus editors. Hauria de començar amb un capítol inicial sobre l’estat de l’edició en català a la segona meitat del segle XIX, continuar amb capítols sobre Verdaguer autoeditor, els editors de Vic, els de Barcelona, des de la primera a l’última època, els de Perpinyà. Hi destacaria aquest capítol sobre Jaume Massó i Torrents al capdavant de les edicions de L’Avenç, que representa el primer intent de vendre Verdaguer com un autor modern(ista). Quina influència va tenir l’autor Verdaguer en l’edició, en els seus editors?
Víctor Obiols: «La sang I la posta: un cas cèlebre d’analogia poètica»; Perejaume: «Pre-Cel»; Ramon Pinyol I Torrents: «Les edicions verdaguerianes de la Tipografia “L’Avenç”», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
