diumenge, 12 d’agost de 2007

PUNTERS 7

19 Impostura agressiva
«La representació de determinades obres foranes d’escassa ambició literària comportava el bandejament dels autors catalans dels escenaris professionals de Barcelona». Confrontació més que «dramàtica» de dos sistemes lingüísticoliteraris operants en un mateix territori. Tot un Prudenci Bertrana emmascarat per paelles. Traduir/versionar, recurs per a encobrir plagis i cobrar drets d’autor. Un autor hongarès inventat. «Les misèries d’un autor dramàtic» són misèries d’un sistema de Teatre Nacional sotmès a la colonització d’un altre sistema de Teatre Nacional.

20 Frontereres
Com es (re)coneixen els escriptors/traductors en el forceig de les escriptores/traductores per (re)conèixer-se en elles mateixes! Intraductible, il·lingüe, le monosexisme monolingue de l’autre? Xarada ponsiana derridiana de la quíntuple aliança: dona catalana proletària escriptora traductora/traduïda. Oneiropompe. Uns confins sense fronts esborren la frontera nova entre fronters vells i la frontera vella entre fronters nous. Transgressió de la promiscuïtat, promiscuar, «menjar, en dies que l’Església ho prohibeix, carn i peix en un mateix àpat».

21 Reunió de plaers
Un déu juganer estira fils perquè, mentre navego en la lectura sobre òperes italianes en el primer romanticisme, els intensament clàssics de Catalunya Música facin sonar fragments coneguts d’òpera francesa i alemanya, en concret de Thaïs de Massenet i Lohengrin de Wagner, que són les dues meves primeres òperes al Liceu. Ho desconec tot de l’òpera de Rossini Ricciardo e Zoraide, que feia parlar a Monteggia, als inicis d’El Europeo, de «la reunió de plaers» que proporcionen les òperes italianes, però m’apunto a la reunió, que inclou també el plaer de la lectura.

Enric Gallén: «Història d’un presumpte autor hongarès traduït al català»; Pilar Godayol: «Maria-Mercè Marçal: traducció “entre dones”»; Manuel Jorba: La receptivitat de l’òpera italiana durant el primer Romanticisme», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.