divendres, 10 d’agost de 2007

PUNTERS 6

16 Sí, en Josep Grau també hi és
La constel·lació d’Estudiants de Vic 1951 és això, una constel·lació, «un dels grups arbitraris que s’ha format amb els estels fixos i la regió del cel que comprèn un d’aquests grups». Les constel·lacions foren imaginades per orientar-se en el firmament i conèixer millor la terra i les evolucions de l’any: pluges, freds, sembres i collites. Aquests inèdits de Josep Grau corroboren que és astre de la constel·lació amb llum pròpia. Una constel·lació que forma altres constel·lacions i n'és formada (Riba (Hölderlin), Triadú, Molas), les quals també són variables segons que evolucionen els observatoris del cel.

17 L’enigma dels gravats de Jesús Infant
L’any que el Cercle Artístic de Barcelona va recollir dibuixos dels seus associats per a una campanya de recaptació de fons per a l’entitat, el 1895, és l’any que Verdaguer preparava l’edició de la trilogia Betlem, Natzaret i La fugida a Egipte en un volum, Jesús Infant, edició que el poeta, després de desestimar uns dibuixos d’Alexandre de Riquer, va il·lustrar amb tres gravats que no porten signatura. De qui són? Llegint els noms dels dibuixants de la Barcelona d’aquells anys, torna el neguit de saber-ne l’autor. També per aturar lectures demeritòries del poema.

18 Els intersticis dels estudiants
I tant! que haurà de derivar en conversa aquest monòleg contundent, lúcid, apassionat sobre el que m’apassiona: ensenyament, educació, instrucció. «És una persona instruïda» era el millor elogi. Formació, Bildung, que també vol dir cultura. Tot escriptor de Bildung/cultura alemanya escriu tard o d’hora el seu Bildungsroman, la seva novel·la de formació. «Té estudis», també deien. Sempre he pensat que la síntesi d’aprendre i ensenyar era estudiar, voler saber. La «deriva totalitària» porta el sistema a perfeccionar-se com a totalitari. Però hi ha els intersticis dels estudiants.

Pere Farrés: «Per a Ricard Torrents, a propòsit d’una lectura»; Francesc Fontbona: «Una sèrie de dibuixos del Cercle Artístic de Barcelona (1895)"; Jordí Galí: «Sine ira et studio», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.