13 Miquelangelodèscloto
Ja m’havies preguntat si sabia «la terra on floreix el llimoner». A més dels quatre Rims pedrosos de Dante i de les més de vuitanta peces del Cançoner de Petrarca, ja hi havia llegit vint Rimes de Miquelàngel o Michelangelo (Miquel Àngel no, oi?). Ara entres al «cabal de la nostra llengua literària» vint poemes més d’aquest geni, els talents del qual no es jerarquitzen. El teu nou «tribut a una pàtria tan elegida com heretada» m’ensenya monedes amagades del tresor: espillar-se, amigar, bellor, visiva, bleir, morint sense, tot meu bé, entant, toldre, membrar, feral, esmitjar-se, entreallunyar.
14 Reencantament
Qu bé rellegir els Cants íntims d’Apel·les Mestres a l’estímul dels seus primers versos comentats aquí i recordar el cant alpestre de «la» Jungfrau, el massís alpí de nom fabulós, donzella, poncella, verge. Encara en recordo les estrofes apreses al seminari de la Gleva cantant-les en els fulls d’un Cançoner de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, sense que ningú ens digués qui n’era l’autor: «Dalt de la Jungfrau/vora del cel blau,/tindràs un palau/en cada nevera [«glacera» ens feien dir]./ Tindràs un tresor/d’edelweis en flor;/les estrelles d’or/tindràs per llanternes… Per què no es prengué o no fou pres més seriosament?
15 Els 600 milionaris
Quina història la del floc de cabells de Beethoven! En faran un producte mediàtic en forma de film i bestseller? «Els cabells del geni» contenen la història de doscents anys d’Europa. Començaria amb la mort de Beethoven a Viena el 1827, amb l’esquilada que li féu Ferdinand Hiller, i acabaria –provisionalment– amb la subhasta del reliquiari a Sotheby’s el 1994, la compra per part de magnats mord-americans i la deixa a la Universitat de San José de Califòrnia. Un dels episodis seria dedicat a Barcelona 1881, quan el músic esquilador Hiller la visità i –diu– hi havia «600 milionaris».
Miquel Desclot: «Vint poesies de Miquelàngel»; Josep M. Domingo: «Virtut, reencantament. Sobre la poesia primera d’Apel·les mestres»; Carola Duran Tort: «La Barcelona de 1881 vista per un músic alemany: Ferdinand Hiller», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
Ja m’havies preguntat si sabia «la terra on floreix el llimoner». A més dels quatre Rims pedrosos de Dante i de les més de vuitanta peces del Cançoner de Petrarca, ja hi havia llegit vint Rimes de Miquelàngel o Michelangelo (Miquel Àngel no, oi?). Ara entres al «cabal de la nostra llengua literària» vint poemes més d’aquest geni, els talents del qual no es jerarquitzen. El teu nou «tribut a una pàtria tan elegida com heretada» m’ensenya monedes amagades del tresor: espillar-se, amigar, bellor, visiva, bleir, morint sense, tot meu bé, entant, toldre, membrar, feral, esmitjar-se, entreallunyar.
14 Reencantament
Qu bé rellegir els Cants íntims d’Apel·les Mestres a l’estímul dels seus primers versos comentats aquí i recordar el cant alpestre de «la» Jungfrau, el massís alpí de nom fabulós, donzella, poncella, verge. Encara en recordo les estrofes apreses al seminari de la Gleva cantant-les en els fulls d’un Cançoner de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, sense que ningú ens digués qui n’era l’autor: «Dalt de la Jungfrau/vora del cel blau,/tindràs un palau/en cada nevera [«glacera» ens feien dir]./ Tindràs un tresor/d’edelweis en flor;/les estrelles d’or/tindràs per llanternes… Per què no es prengué o no fou pres més seriosament?
15 Els 600 milionaris
Quina història la del floc de cabells de Beethoven! En faran un producte mediàtic en forma de film i bestseller? «Els cabells del geni» contenen la història de doscents anys d’Europa. Començaria amb la mort de Beethoven a Viena el 1827, amb l’esquilada que li féu Ferdinand Hiller, i acabaria –provisionalment– amb la subhasta del reliquiari a Sotheby’s el 1994, la compra per part de magnats mord-americans i la deixa a la Universitat de San José de Califòrnia. Un dels episodis seria dedicat a Barcelona 1881, quan el músic esquilador Hiller la visità i –diu– hi havia «600 milionaris».
Miquel Desclot: «Vint poesies de Miquelàngel»; Josep M. Domingo: «Virtut, reencantament. Sobre la poesia primera d’Apel·les mestres»; Carola Duran Tort: «La Barcelona de 1881 vista per un músic alemany: Ferdinand Hiller», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
