dimarts, 28 d’agost de 2007

PUNTERS 19



55 Més enllà de la Literatura
Un curs de literatura és una capsa tancada que guarda els tresors de les grans obres de l’art literari i de les grans expectatives educatives. Entre el professor que ha llegit i fa llegir, d’una banda, i l’alumne que llegeix i vol llegir, de l’altra, s’engeguen processos complexos com els vaivens de la vida. A vegades la capsa no s’obre, a vegades s’obre i llavors els tresors de la literatura i els tresors de l’educació enriqueixen una vida més enllà de la literatura i de l’educació mateixes. I s’obrí, Josep, quan l’obscurantisme amenaçava de convertir l’art literari en no art i l’educació en enemiga de la literatura.

56 Món i província
Els crítics que estudien el nostre sistema lingüístico-literari des d’un sistema com és el dels països de llengua alemanya solen tenir una concepció goethiana, o sigui mundial, de tota literatura nacional, que no solen tenir els que ho fan des del sistema castellà-espanyol. Aquells entenen que no és una Weltsprache sinó qualsevol Sprache allò que pot fer una Weltliteratur. La literatura mundial es fa amb llengües nacionals, oi Hans? Hi ha literatura, Joanot, que se’ns imposa en traduccions «a cinquanta llengües», però no té res de Weltliteratur, és Provinzliteratur, provinciana en estat pur.

57 El fracàs de qui
La comunitat científica catalana (dels Països Catalans) pateix una malaltia crònica: catalanitis. La catalanitis és la insuficiència aguda de la competència lingüística en català. Les universitats i els centres de recerca estan plens de professors i científics que no han publicat ni publicaran mai una sola pàgina en la llengua nacional. La raó és competencial –no en saben– i ideològica –no en volen saber–. Els editors de prosa científica, d’assaig, d’erudició i de recerca saben prou que el fracàs de l’ús del català com a llengua de cultura científica no és imputable al català sinó a la seva comunitat científica.

Josep Gallart: «Curs d’Història de la Literatura. Batxillerat al Col·legi de Sant Miquel dels Sants de 1974 a 1976»; Johannes Hösle: «Ricard Torrents, un estudiós excepcional de Verdaguer»; Manuel Llanas: «Ricard Torrents, editor», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.