52 Els «com si»
El «com si» costa més de sostenir en temps com els presents, en aquests dies d’agost de 2007, quan el «com si de Xirinachs» es confronta amb el «com si de Tarradellas» (i dels tarradellistes actuals), que un dia, en veure’l vestit informalment, li digué aquella frase que forma part del nostre folklore polític: «Ei, mossèn, d’excursió? Ja us rebré quan en torneu». Com ara, Francesc, quan la confrontació del «com si de les noves raons de la Universitat» amb el «com si de les novíssimes raons dels poders establerts» amenaça de conduir-nos al model d’Universitat de Novíssima Planta.
53 Llavor i espiga
Els mestres i els estudiants de mestre seran sempre llavor d’Universitat, de la d’ara i de la del futur, com ho foren fa trenta anys de la de Vic. El dia que la Universitat catalana va assumir la formació dels mestres va ser un gran dia per als mestres i per a les escoles, però més gran dia per a la Universitat. Aquell dia, rectora, es va plantar «la llavor educativa» al cor de la institució. Una llavor que, com és sabut, a vegades cau al camí i s’asseca, altres vegades se la mengen els ocells, però a vegades cau en terra bona i germina i creix i grana. Saber ser llavor és començar de ser espiga. Com saber ser alumne és començar de ser mestre.
54 Precursors
La relació d’un crític amb els seus autors és plena d’amors i desamors, perquè l’un a l’altre no es donen mai del tot i sense reserves. Verdaguer m’ha interessat, m’ha confós, m’ha fascinat, m’ha decebut. L’he hiperllegit, l’he magnificat, l’he traït. En el meu harem –vull dir el meu cànon català–, ocupa un lloc de preferència que no es correspon pas amb el temps que li he dedicat, però es troba entre els «precursors», aquells que ens obren camí cap al destí que sigui, però no porten a cap messies. Ells són l’anticipació. Precursors perquè ens guien cap a l'execel·lència des de l'excel·lència.
Francesc Codina: «L’optimisme militant de Ricard Torrents»; Assumpta Fargas: «L’escola de mestres: la llavor»; Pere Farrés: «Sobre el verdaguerisme de Ricard Torrents», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
El «com si» costa més de sostenir en temps com els presents, en aquests dies d’agost de 2007, quan el «com si de Xirinachs» es confronta amb el «com si de Tarradellas» (i dels tarradellistes actuals), que un dia, en veure’l vestit informalment, li digué aquella frase que forma part del nostre folklore polític: «Ei, mossèn, d’excursió? Ja us rebré quan en torneu». Com ara, Francesc, quan la confrontació del «com si de les noves raons de la Universitat» amb el «com si de les novíssimes raons dels poders establerts» amenaça de conduir-nos al model d’Universitat de Novíssima Planta.
53 Llavor i espiga
Els mestres i els estudiants de mestre seran sempre llavor d’Universitat, de la d’ara i de la del futur, com ho foren fa trenta anys de la de Vic. El dia que la Universitat catalana va assumir la formació dels mestres va ser un gran dia per als mestres i per a les escoles, però més gran dia per a la Universitat. Aquell dia, rectora, es va plantar «la llavor educativa» al cor de la institució. Una llavor que, com és sabut, a vegades cau al camí i s’asseca, altres vegades se la mengen els ocells, però a vegades cau en terra bona i germina i creix i grana. Saber ser llavor és començar de ser espiga. Com saber ser alumne és començar de ser mestre.
54 Precursors
La relació d’un crític amb els seus autors és plena d’amors i desamors, perquè l’un a l’altre no es donen mai del tot i sense reserves. Verdaguer m’ha interessat, m’ha confós, m’ha fascinat, m’ha decebut. L’he hiperllegit, l’he magnificat, l’he traït. En el meu harem –vull dir el meu cànon català–, ocupa un lloc de preferència que no es correspon pas amb el temps que li he dedicat, però es troba entre els «precursors», aquells que ens obren camí cap al destí que sigui, però no porten a cap messies. Ells són l’anticipació. Precursors perquè ens guien cap a l'execel·lència des de l'excel·lència.
Francesc Codina: «L’optimisme militant de Ricard Torrents»; Assumpta Fargas: «L’escola de mestres: la llavor»; Pere Farrés: «Sobre el verdaguerisme de Ricard Torrents», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
