34 Monuments escrits
La visita de Llorente a Folgueroles l’any 1908 per assistir a la inauguració del pedró-monument de Verdaguer a la «seva» plaça del poble, fa pensar que el monument té cent anys i que les adherències d’història que el van recobrint mereixerien una revisió, començada fa poc amb la monografia sobre els picapedrers que el varen construir. El VII Congrés Internacional Verdaguer de 6-8 de novembre de 2008 sobre «La construcció contemporània del sistema lingüisticoliterari català» ofereix l’oportunitat de continuar-la en el mapa dels monuments/espais escrits.
35 Més que una col·leció
Sí, la col·lecció literària juvenil «Sis Joans», tan ben analitzada aquí, estava vinculada amb l’escola del mateix nom, «Escola Sis Joans», una d’aquelles escoletes que s’havien orientat en els ideals del Catalanisme noucentista, preservats en els intersticis del règim franquista, i que una directoreta general va suprimir cedint a les pressions dels «treballadors de l’ensenyament», esdevinguts després i avui reciclats joans/joanes manaires: el Feréstec/la Feréstega, el Barroer/la Barroera, el Brut/la Bruta, el que/la que turmentava les bèsties, el/la Golafre, el dropo/la Dropa.
37 Universitaris contrastats
Un dia la historia de la Universitat a Catalunya de la segona meitat del segle XX estudiarà la trajectòria d’alguns noms propis per posar-los al seu lloc, com ara la dels tres següents: els dos reusencs Josep Laporte i Gabriel Ferraté, màxims responsables de la política universitària catalana a partir del III Congrés Universitari Català de 1978, i Miquel Siguan (que va fer La guerra a vint anys), que hi contrastarà amb la seva trajectòria d'universitari convençut que el progrés depèn del gruix de la cultura general i no del nivell d’especialització, de la qualitat de les persones i no del càrrec o dels títols que ostenten.
Rafael Roca Ricart: «Teodor Llorente i l’homenatge a Jacint Verdaguer (1908)»; Carme Rubio: «Dues experiències dins la literatura infantil i juvenil a Catalunya»; Miquel Siguan: «Les tres edats de la Universitat», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
La visita de Llorente a Folgueroles l’any 1908 per assistir a la inauguració del pedró-monument de Verdaguer a la «seva» plaça del poble, fa pensar que el monument té cent anys i que les adherències d’història que el van recobrint mereixerien una revisió, començada fa poc amb la monografia sobre els picapedrers que el varen construir. El VII Congrés Internacional Verdaguer de 6-8 de novembre de 2008 sobre «La construcció contemporània del sistema lingüisticoliterari català» ofereix l’oportunitat de continuar-la en el mapa dels monuments/espais escrits.
35 Més que una col·leció
Sí, la col·lecció literària juvenil «Sis Joans», tan ben analitzada aquí, estava vinculada amb l’escola del mateix nom, «Escola Sis Joans», una d’aquelles escoletes que s’havien orientat en els ideals del Catalanisme noucentista, preservats en els intersticis del règim franquista, i que una directoreta general va suprimir cedint a les pressions dels «treballadors de l’ensenyament», esdevinguts després i avui reciclats joans/joanes manaires: el Feréstec/la Feréstega, el Barroer/la Barroera, el Brut/la Bruta, el que/la que turmentava les bèsties, el/la Golafre, el dropo/la Dropa.
37 Universitaris contrastats
Un dia la historia de la Universitat a Catalunya de la segona meitat del segle XX estudiarà la trajectòria d’alguns noms propis per posar-los al seu lloc, com ara la dels tres següents: els dos reusencs Josep Laporte i Gabriel Ferraté, màxims responsables de la política universitària catalana a partir del III Congrés Universitari Català de 1978, i Miquel Siguan (que va fer La guerra a vint anys), que hi contrastarà amb la seva trajectòria d'universitari convençut que el progrés depèn del gruix de la cultura general i no del nivell d’especialització, de la qualitat de les persones i no del càrrec o dels títols que ostenten.
Rafael Roca Ricart: «Teodor Llorente i l’homenatge a Jacint Verdaguer (1908)»; Carme Rubio: «Dues experiències dins la literatura infantil i juvenil a Catalunya»; Miquel Siguan: «Les tres edats de la Universitat», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
