1 Actualitat vs història
Seguint l’estela de grans mestres com Pierre Vilar i Josep Fontana, l’historiador Albareda no apunta al passat, sinó al present. Vegeu amb quin rigor planteja l’actualització dels drets històrics en l’Estatut del 2006 com a camí cap al reconeixement de les aspiracions catalanes. D’ençà que als anys vuitanta es posà a ensenyar Ciències Socials a futurs mestres, Albareda empeny el projecte indivisible: idees, llibres, universitat. «Referències», la col·lecció que dirigeix per a Eumo Editorial, és referència màxima per als estudis històrics catalans.
2 La recerca identitària
La Societat Verdaguer és de Verdaguer de títol, però no d’interessos literaris. Ramon Bacardit ho demostra amb un penetrant estudi sobre Àngel Guimerà, component, amb Verdaguer i amb Oller, de la tríada fundadora de la literatura catalana contemporània. L’interessant de l’estudi és que no s’ocupa ni de teatre ni de poesia sinó de la novel·la Rosa de Lima i la recerca identitària de Guimerà, no la col·lectiva, sinó la personal, lligada a la recerca de la identitat de la mare. Quina mare? la biològica? Catalunya?
3 La raó literària femenina
Sempre m’ha interessat l’escriptora Mary Ann Evans, doblada en el pseudònim masculí George Eliot, tant pel que escriví i traduí de l’alemany com pel que representa en la borsa dels valors literaris. Ara augmenta el meu interès l’article de Francesca Bartrina, experta en Víctor Català/Caterina Albert, la nostra escriptora/escriptor. Amb Evans/Beer/Bartrina crec que els homes i les dones estan limitats per «un malentès que els porta a establir relacions d’interdependència», però que el seu ideal «es troba en la comunicació i l’intercanvi entre els dos sexes». Crítica feminista potenciada per crítica comparatista. Un camí a explorar.
Joaquim Albareda: «Els drets històrics de Catalunya»; Ramon Bacardit: «Rosa de Lima: l’impacte de la Setmana Tràgica en l’obra de Guimerà»; Francesca Bartrina: «És George Eliot/Mary Ann Evans na autora clàsica? Una reflexió sobre el cànon literari amglès i el valor literari», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
Seguint l’estela de grans mestres com Pierre Vilar i Josep Fontana, l’historiador Albareda no apunta al passat, sinó al present. Vegeu amb quin rigor planteja l’actualització dels drets històrics en l’Estatut del 2006 com a camí cap al reconeixement de les aspiracions catalanes. D’ençà que als anys vuitanta es posà a ensenyar Ciències Socials a futurs mestres, Albareda empeny el projecte indivisible: idees, llibres, universitat. «Referències», la col·lecció que dirigeix per a Eumo Editorial, és referència màxima per als estudis històrics catalans.
2 La recerca identitària
La Societat Verdaguer és de Verdaguer de títol, però no d’interessos literaris. Ramon Bacardit ho demostra amb un penetrant estudi sobre Àngel Guimerà, component, amb Verdaguer i amb Oller, de la tríada fundadora de la literatura catalana contemporània. L’interessant de l’estudi és que no s’ocupa ni de teatre ni de poesia sinó de la novel·la Rosa de Lima i la recerca identitària de Guimerà, no la col·lectiva, sinó la personal, lligada a la recerca de la identitat de la mare. Quina mare? la biològica? Catalunya?
3 La raó literària femenina
Sempre m’ha interessat l’escriptora Mary Ann Evans, doblada en el pseudònim masculí George Eliot, tant pel que escriví i traduí de l’alemany com pel que representa en la borsa dels valors literaris. Ara augmenta el meu interès l’article de Francesca Bartrina, experta en Víctor Català/Caterina Albert, la nostra escriptora/escriptor. Amb Evans/Beer/Bartrina crec que els homes i les dones estan limitats per «un malentès que els porta a establir relacions d’interdependència», però que el seu ideal «es troba en la comunicació i l’intercanvi entre els dos sexes». Crítica feminista potenciada per crítica comparatista. Un camí a explorar.
Joaquim Albareda: «Els drets històrics de Catalunya»; Ramon Bacardit: «Rosa de Lima: l’impacte de la Setmana Tràgica en l’obra de Guimerà»; Francesca Bartrina: «És George Eliot/Mary Ann Evans na autora clàsica? Una reflexió sobre el cànon literari amglès i el valor literari», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007.
